Les constitucions són obres humanes i com a tals són el resultat d'un acord que s'emmarca en un context  polític concret. La voluntat dels seus redactors és la perdurabilitat en el temps, però allò que realment importa és la voluntat dels ciutadans i ciutadanes que regulen la seua convivència en base als principis constitucionals. L'Estat espanyol ha tingut nou constitucions des de la Pepa de 1812, que redactaren les Corts de Cadis, fins a la del 78, elaborada i aprovada en plena transició entre la dictadura i la democràcia.

Jo no la vaig votar, entre altres motius perquè no tenia l'edat, i com jo la majoria de la ciutadania actual. Tenim una Constitució que la immensa majoria no hem votat, i que a més no s'ha modificat per adaptar-se a una realitat que evidentment és molt diferent de la que es vivia fa justament ara 35 anys. De fet només hi ha hagut dues reformes, la de 1992, condicionada pel Tractat de Maastrich, i la més recent de 2011, acordada per PP i Psoe per tal de garantir constitucionalment el principi ultraliberal de sostre de dèficit.

 

Precisament aquesta última reforma, pactada i aprovada pràcticament en 24 hores, va posar de manifest que a pesar de la rigidesa de la Constitució espanyola, si hi ha voluntat política es pot modificar amb una simple votació parlamentària. Hi ha juristes molt solvents que afirmen que la nova redacció de l'article 135 inclou un plantejament clarament ideològic que trenca amb allò que es coneix com a procés constituent, però la realitat és que està en vigor i s'aplica rigorosament en contra dels sectors més desprotegits de la nostra societat. I el Tribunal Constitucional no ha badat boca.
Evidentment no som els primers a tenir una carta magna. En "L'ètica a Nicòmac", Aristòtil classifica les diverses constitucions existents  entre "bones" i "roïnes". Va ser precisament un altre grec, Clístenes, l'autor de la primera de les constitucions democràtiques el 508 a.n.e., però com en molts altres aspectes de la nostra civilització els orígens cal buscar-los  a Orient, al Codi d'Hammurabi babilònic, o fins i tot abans. Sembla que cap al 2300 a.n.e. els habitants de l'actual Iraq es preocupaven entre altres coses de protegir els pobres contra la usura dels rics i ho regulaven mitjançant codis escrits. Què diu la Constitució del 78 sobre la usura? Res.

I després del període clàssic tenim exemples de constitucions i parlaments democràtics anteriors als que tradicionalment es consideren  primigenis. Precisament una de les que es considera constitucions modernes  més primerenques, la dels EEUU, va trobar alguns dels seus principis fundacionals més igualitaris  en la que molts segles abans, en concret el 1142, va aprovar la nació dels indis iroquesos, els quals evidentment no tindrien cap dret en la llei redactada el 1787 per Benjamin Franklin. I encara abans els víkings d'Islàndia van organitzar-se a partir d'una constitució democràtica.
El que tenen en comú totes aquestes constitucions és que són filles del seu temps i que no són immutables. L'espanyola sembla que siga una excepció, i no sols perquè han passat molt anys des de la seua aprovació, sinó sobretot perquè les circumstàncies han canviat notablement. Les Corts Constituents del 77 estaven plenes de franquistes i entre els pares de la criatura hi havia protagonistes de la dictadura  molt ben recolzats en unes forces armades addictes al règim feixista i que dia rere dia demostraren fins el 23-F que tenien l'encàrrec de lligar en curt el procés democràtic. No en va l'article 8 consagra encara el paper de l'exèrcit com a garant de la unitat de la pàtria.

La integració en Europa, les tensions territorials, el procés de  globalització, el desenvolupament tecnològic, la crisi econòmica i ambiental, i els canvis socials i culturals, reclamen una revisió a fons de la Constitució per aprofundir en valors com la igualtat, la justícia, la llibertat o la defensa de la pluralitat nacional i cultural. Si no ho aconseguim la mòmia de la Cruz de los Caídos reposarà tranquil.la sabent que "lo dejó todo atado y bien atado", i els seus hereus hauran acomplit el seu desig d'immovilisme.