Un any més celebrem una nova edició dels premis literaris Ciutat de Sagunt, en poesia, narrativa i teatre. He de reconéixer que per a mi és una gran satisfacció i un plaer molt gran, com alcalde i com a professor de literatura, estar present en el lliurament d’uns premis que, després de quasi vint edicions, s’han convertit en una referència indispensable en les lletres valencianes i s’han consolidat perfectament dins dels actes culturals que organitza l’Ajuntament de Sagunt.

 

Primer que res, per tant, cal donar l’enhorabona a tots els premiats en esta nova edició. Hem pogut comprovar la bona salut del nostre certamen i hem prestat atenció una vegada més als creadors de la paraula, tan necessaris en estos temps que corren, de vegades desficaciats i poc reflexius, molt sovint dominats en gran part per la cultura de la imatge, la xafarderia i els valors purament materials.

 

L’any passat es van complir quinze anys de la mort del nostre poeta i cronista Santiago Bru i Vidal. Enguany, que l’eix temàtic dels premis ha sigut la creació literària, m’ha semblat pertinent aprofundir en aquella reflexió. Certament, l’obra poètica de Bru i Vidal no haguera estat reconeguda si darrere no hi haguera hagut una generació de joves escriptors que la van reivindicar. I esta generació d’escriptors més joves l’hem tingut ací, a Sagunt.

 

Com deia el gran poeta T. S. Eliot, les obres noves de veritat no dinamiten sinó que recorden i modifiquen substancialment la tradició. Això ha passat ara i ací, és el moment oportú per a recordar-ho. Els joves escriptors, seguint la tradició, han reivindicat Bru i Vidal, però alhora han creat obres originals i diferenciades.

 

Una generació d’escriptors que ha deixat un important testimoni literari amb tres antologies poètiques –Antologia de poetes saguntins, Donde el eco al vuelo i Elogi de la constància, una col.lecció de poesia –Ardeas-, una tertúlia literària –Divendres de poesia- , una revista literària –Abalorio- i sobretot una important obra poètica i crítica publicada en editorials de prestigi.

 

Un grup de lletraferits que va fer de la tolerància lingüística i intel·lectual un llibre d’estil. Un llibre d’estil conseqüència d’una convivència natural en una comunitat bilingüe: assumint les dues llengües –el valencià i el castellà- com a pròpies, com a vehicles enriquidors de cultura i coneixement, sense traumes, sectarismes ni complexos.

 

És per a mi una responsabilitat i un deure reivindicar la qualitat, l’elegància i el bon fer del seu treball. De vegades patim la síndrome del filòsof Tales de Mileto, que mirant al cel no veia el que tenia al terra.

 

M’arriscaré a donar noms i que em perdonen aquells a qui no anomene. Vull reconéixer el treball dels antologadors Rafael Tomás, Evangelina Rodríguez Cuadros, Rafael Català i Antoni Gómez.

 

El consell de redacció de la revista Abalorio, Pedro Luis Alonso, Manuel Bellver, Juan Antonio Millón, Jesús Fernández Cabellos, Enrique Ruiz, Ximo Cruz, José Martín, Francisco Salinas, Francisca Sánchez Pinilla, Ramon Chantri, Rafael Tabarés, Evangelina Rodríguez, Rafael Català.

 

El treball també, en la segona etapa de la publicació, del director de la revista Antoni Gómez, de Vicent Blasco, Vicent Penya, Manel Alonso i Begonya Mezquita. No és el moment d’opinar o analitzar críticament l’obra d’alguns d’ells, però estic segur, molt segur, que el pas del temps serà generós i benevolent i posarà en el lloc que correspon el treball d’esta generació d’escriptors saguntins que han escrit en valencià i en castellà.

 

Una generació que ha tingut la virtut d’escriure i crear des de Sagunt a través de diverses plataformes, sense complexos ni traumes localistes. Lletraferits perfectament cosmopolites i connectats amb els ambients culturals valencians i espanyols.

 

Gràcies a ells Sagunt ha tingut vincles amb escriptors de la talla de Vicente Aleixandre, Lluís Alpera, Francisco Brines, Claudio Rodríguez, Jaime Siles, Jaume Pérez Montaner, César Simón, Jenaro Talens, Antoni Ferrer, Enric Sòria, Josep Piera, Marc Granell, Vicente Gallego, Carlos Marzal o Luis Antonio de Villena, entre molts i molts altres.

 

O artistes de la talla d’Artur Heras, Michavila, Antoni Tàpies, Andreu Alfaro, Hernández Mompó, Jaime Jiménez de Haro, Sento Llobell, Vicent Forment, Manuel Bellver, Elena Uriel, Antoni Llena, Tomás Bueno, Genovés, Miguel Calatayud, etcètera, etcètera.....

 

Ser d’un temps i d’un país. Este és el secret de la poesia més humana i vertadera, com deia el poeta italià Salvatore Quasimodo. Estos poetes han sigut i són d’un temps i d’un país, d’una ciutat, de la nostra. I la creació literària a Sagunt ha viscut i viu un moment d’extraordinària creativitat gràcies al seu treball. És de justícia reconéixer-ho. És el moment oportú, en esta nova edició del lliurament dels premis literaris Ciutat de Sagunt.