La nostra història més recent ha estat testimoni directe de la gran vinculació que va nàixer entre Sagunt i el poble d’Ojos Negros fa ara ja més d’un segle. L'explotació de les mines de ferro de Serra Menera s’encetà al 1900, després de la constitució de la Companyia Minera i fruit de la inquietud i l'esperit emprenedor d'un home de negocis basc, Ramón de la Sota, qui associat al seu cosí, Eduardo Aznar, va posar la seva mirada en els rics vivers de ferro d’eixe enclau.
Ojos Negros-Serra Menera i Sagunt són dues peces fonamentals d'una mateixa història durant la qual Sagunt va veure créixer la seua economia, demografia i indústria als albors d'una futura referència siderúrgica que avui en dia manté gràcies a algunes de les seues empreses més importants.
Després de quasi un segle d'activitat, amb l'únic parèntesi del període de la Guerra Civil, i després de patir diversos avatars durant la dictadura franquista, les exigències de reorganització de la producció siderúrgica nacional, derivades del nostre ingrés a la UE, van provocar el tancament d'aquesta activitat entre els anys 1983 i 1986.
No obstant, les empremtes d’esta relació continuen marcant la vida de la nostra ciutat. Un clar exemple: l'antiga línia Ojos Negros-Sagunt és avui la Via Verda més important d'Espanya, amb 160 km de traçat amb 20 túnels i 21 ponts. Un fet que es podria considerar una bona metàfora de l’estreta relació entre els dos municipis. A més a més, el llegat d'aquesta relació està immensament present als nostres carrers, al nostre patrimoni i en la memòria col·lectiva d'una ciutat que mai no ha oblidat que Ojos Negros-Serra Menera va ser clau en el seu desenvolupament.
Aquesta premissa és la que ens ha portat a plantejar la necessitat que els nostres municipis queden agermanats a través d'un Protocol d'Amistat, per mantindre viva aquesta relació i reprendre l'intercanvi entre les nostres cultures, experiències i tradicions. Una iniciativa que ha estat molt ben rebuda per part de la corporació terolenca amb la qual ja hem encetat els tràmits per formalitzar esta condició.
Mines, ferrocarril i siderúrgia, van adaptant-se a nous usos (principalment en l'àmbit turístic i cultura) que mantenen viva la memòria dels que van protagonitzar este capítol fonamental dins del desenvolupament de la nostra ciutat. L'empremta industrial que mantenim, tant en la nostra ciutat com en nosaltres mateixos, constitueix un recurs fonamental en la dignificació de la nostra memòria obrera i el patrimoni heretat d'aquesta singular epopeia industrial.
Hui el que va nàixer com a pla miner-siderúrgic ha esdevingut tot un emblema de la nostra fisonomia com a ciutat. “Pot dir-se que el crit de la Història naix amb nosaltres i que és un dels nostres dons més importants”, va dir Thomas Carlyle, i nosaltres continuarem treballar per fer-ho evident.
