El 9 d’octubre és el dia dels valencians i és l’ocasió que els polítics aprofitem normalment per llançar a l’opinió pública missatges d’unió i fraternitat entre tots els valencians més enllà de les ideologies i les diferències culturals o territorials. Reconec amb sinceritat que sovint el nostre missatge pot semblar als ciutadans un tòpic. Però no és veritat, ara més que mai necessitem compartir, estar units, assumir la diferència com una experiència de coneixement enriquidora des del respecte i la tolerància. Per damunt de tot, més enllà de qualsevol discrepància, som valencians i ens necessitem els uns als altres.

 

Únicament des de la unió, tots a una veu, els saguntins i els valencians serem capaços de superar a poc a poc els greuges acumulats al llarg dels anys que ens han convertit en un país menystingut i bandejat pels poders polítics centrals. Estos greuges històrics no són qualsevol cosa. Els valencians aportem a l’estat molt més del que rebem i la nostra renda per capita, el nostre nivell de riquesa, és un 13 per cent més baix que la mitjana estatal. L’estat no ens financia com correspon.

 

Tenim el compromís d’atendre les famílies més necessitades, atendre els nostres malalts, millorar l’educació dels nostres fills, millorar les infraestructures que possibiliten el desenvolupament econòmic i faciliten la creació de llocs de treball per a assegurar un futur per als més joves. Sense la unió de tots, mai no podrem millorar les condicions de vida dels valencians i fer regnar la justícia, com diria el rei En Jaume I.

 

El febrer passat vam viure un moment històric. Les Corts Valencianes van declarar Sagunt com a Capital Valenciana de la Romanització. Una declaració molt important si tenim en compte que des del segle V a.C el Grau Vell, l’antic port d’Arse-Saguntum, va ser un empori comercial cruïlla de camins entre l’Orient i l’Occident on van conviure les cultures més importants de la Mediterrània: ibers, grecs, fenicis, púnics, romans. Una integració cultural pionera al Mediterrani: un gran motiu d’orgull per a tots.

 

L’Ajuntament de Sagunt ha posat en marxa el procés per a elaborar una candidatura a Patrimoni de la Humanitat. Sabem que el camí serà llarg i difícil. Però ja està iniciat. Caminarem a poc a poc però de manera consistent i rigorosa. Tenim la fortuna de tindre també un riquíssim patrimoni industrial al Port de Sagunt que hem de fer valdre. El patrimoni industrial és una mostra d’incalculable valor documental sobre la factory town del segle XX.

 

Fa pocs dies vam rebre un suport molt significatiu al nostre procés: Federico Mayor Zaragoza, director de la UNESCO al llarg de més 10 anys i una personalitat de gran prestigi internacional, ens va enviar un vídeo amb declaracions seues per a donar suport a la nostra candidatura. Som realistes, però estem esperançats.

 

Tanmateix, si volem convertir Sagunt en una ciutat visible que ocupe el lloc internacional que per mèrits propis del seu patrimoni històric i industrial li correspon, únicament podrem aconseguir-ho si caminem junts.

 

Per este motiu aprofite l’avinentesa per a proposar-los a tots, com a alcalde de la ciutat, que treballem com un sol poble, el poble valencià, el poble saguntí, més enllà de les diferències ideològiques que ens puguen separar. Hem d’aconseguir-ho. De tot cor.

 

I acabaré, com correspon cada 9 d’octubre, amb unes breus paraules del rei En Jaume I que hauríem de convertir en el nostre deure: “Amar i protegir les persones i el poble, fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts”.