La falta d'aigua és l'elefant a l'habitació​, fins que deixa de ser un problema alié. Ara ocorre a Catalunya, però enfrontem una escassetat de recursos agreujada per l'emergència climàtica, que portarà al límit a la resta de l'estat espanyol.

Es tracta d'una situació que, és evident, no podem seguir obstinats a ignorar, i menys amb el propòsit de perpetuar el mateix model econòmic i de producció que retroalimenta aquesta i altres qüestions socioambientals. Requereix, per tant, de polítiques valentes, assenyades i justes que ens permeten atallar l'arrel del problema. A diferència del que ens trobem aquests dies.

Perquè, davant l'estat d'emergència per sequera declarat a principis de mes a Catalunya, deixa molt a desitjar la “solució” plantejada pel Ministeri per a la Transició Ecològica, el qual assegurava per a l'esmentada comunitat autònoma, el subministrament d'aigua procedent de la dessaladora de Sagunt. Des d’Acció Ecologista-Agró creiem que aquesta mesura curtterminista, no està a l'altura de resoldre un conflicte de tals dimensions, en obviar la necessitat de fer canvis en l'actual, i nefasta, gestió de l'aigua.

De fet, no observem cap canvi ni a Catalunya ni en cap lloc relacionat, per exemple, amb la planificació de grans infraestructures, o amb el desenvolupament turístic, malgrat constituir totes dues dinàmiques una enorme depredació dels recursos hídrics. En aquest sentit, cal destacar que Catalunya tanca el 2023 havent rebut un total de 18 milions de turistes, amb perspectives a l'augment, tenint en compte les tendències observades, i sent el consum en aquests usuaris fins a cinc vegades major que el de les pròpies veïnes.

Tampoc es planteja una transformació de l'agricultura, cada vegada més industrialitzada. Per molt que en les últimes dècades des de les organitzacions ambientals i la comunitat científica s'haja alertat de com la intensificació d'aquesta activitat posa en escac la salut dels nostres rius, aqüífers i paisatges més emblemàtics, contribuint al procés de desertificació i a una menor resiliència dels territoris.

A aquestes deficiències que presenta el “remei” proposat des del Ministeri, se sumen les externalitats negatives que en el medi ambient la dessalinització pot generar i que coste el que coste hauríem d'evitar. Parlem de l'elevat consum energètic, de la salmorra, de l'augment d'emissions producte del transport del recurs -es parla de la necessitat de fer marxar un vaixell i mig al dia o dos- i de l'impacte derivat de les obres necessàries per a poder connectar la planta amb el port de Sagunt, tal com afirma Acuamed.

També en aquest cas concret, és important recordar que aquesta empresa, propietària de la instal·lació en qüestió, està immersa en un procediment amb l'Ajuntament de Sagunt, al qual reclama el pagament d'al voltant de dos milions d'euros en concepte d'amortització. Així com el fet que l'aigua provinent d'aquesta dessaladora, a partir del moment en què tinga lloc l'emplaçament i l'explotació de la gigafactoria de Volkswagen, es veurà compromesa, perquè deixarà de tindre excedents, tal com succeeix ara amb la de Barcelona, motiu pel qual s'ha optat per recórrer als serveis de la de Sagunt.

En definitiva, pensem que qualsevol actuació com aquesta només suposarà un alleujament momentani, a curt termini, sense abordar la problemàtica real que hi ha després de la sequera i l'esgotament dels recursos naturals. En Acció Ecologista-Agró portem molts anys demanant la implementació d'una nova cultura de l'aigua. Això implicaria dotar de sentit i seny a la gestió hidrològica. És a dir, no permetre l'explotació permanent dels aqüífers per damunt de la seua capacitat de recàrrega.

Hem d'acabar amb les polítiques actuals, que només ens porten a un conflicte per la conquesta de l'aigua, ja considerada l'or del segle XXI. La insostenible explotació actual, duta a terme per a cobrir determinats interessos econòmics, que responen als privilegis d'uns pocs, no sols posa en perill la disponibilitat d'un dels recursos que necessitem per a poder viure, sinó que a més condueix a territoris menys habitables, més encara en el context de crisi i incertesa climàtica que vivim.

Acció Ecologista-Agró