Qui ens havia de dir que a causa d'una pandèmia mundial tindríem l'obligació de posar-nos diàriament una mascareta per motius sanitaris. Cert que ha salvat moltes vides, encara que també ens ha impedit percebre aquells gestos facials que ens parlen sobre l'estat i les emocions de les altres persones. En política també hi ha qui utilitza mascaretes, de fet és un ardit que sovint ha utilitzat la dreta al nostre país. Com en altres ocasions, els partits de dretes, han fet servir les carassetes per a dissimular el seu ideari i enganyar a l'electorat. Quantes eleccions han guanyat amb la mascareta posada, per a després llevar-se-la i aplicar polítiques que no tenen res a veure amb el que hi havien promet adés.

Dic això al fil d'una moció que va presentar el Partit Popular en defensa de les beques públiques universitàries en el primer ple de setembre, quan en realitat, les beques públiques com a eina per la igualtat social, els importa de ben poc. No cal revisar la història. Consideren l'educació com un servei més dins d'un mercat especulatiu. Per a això el PP va parir la LOMQUE i van aplicar de manera implacable, salvatges retallades dictades pel ministre Montoro en l'Educació i en les beques universitàries. Mesures dràstiques i radicals que van provocar que deixaren de cursar estudis universitaris, joves del nostre poble durant la passada crisi estafa que vam patir des del 2008.

Jo vaig viure aquesta història, per això em revele i crec que no s'ha de tolerar aquests enganys per part de la dreta. Primer són les persones als mercats, per això cal no capgirar mai la cara i desemmascarar a la dreta quan utilitza aquestes argúcies. Que no enganyen i siguen honestos amb ells mateixos. Si volen implantar el capitalisme ultraliberal d'enèsima generació i privatitzar l'educació o la sanitat per desballestar el nostre estat de benestar que ho diguen amb claredat, sense enganys ni mascaretes.

Recorde quan les severes retallades del PP en Educació a partir del 2012, molts de nosaltres participarem en mobilitzacions i vagues. A ningú li agrada estar dies sense cobrar o que vinguera la policia demanant el nostre DNI per participar en piquets informatius. Que si això eren situacions de conflicte? Clar que si, conflicte per a defensar drets fonamentals, i per descomptat, defensar les beques públiques, siguen del Ministeri o les Erasmus Mundus... perquè els i les joves valencianes pogueren continuar estudiant i fer pràctiques laborals en la UPV, a Nova York, en la UNESCO o en la ONU. He defensat les beques i l'educació pública i ho tornaré a fer perquè crec, com també ho fa el meu partit COMPROMIS que una adequada política de beques públiques afavoreix la igualtat d'oportunitats. Crec que aquesta lluita va ser l'inici de la Primavera Valenciana que va provocar un canvi de govern on alguns d'aquells xics i xiques que gaudien de les beques que uns altres lluitarem, han aconseguit càrrecs que ara hi són de responsabilitat. No ho oblidem.

Ara observe com alguns polítics de nou encuny defugen del conflicte amb l'oposició, com aquells que arriben besant el sant; mentre de manera sibil·lina, les dretes van avançant. No tot són flors i violes. Què els que ja tenim canes, ens hem vist implicats en moments de tensió per desemmarcar els enganys de la dreta. Poca broma, que poden vindre corbes. I he de recordar que la dreta en te polítics professionals que abans de defensar l'interés general del seu poble, defensen la seua cadira, un cas és el senyor Muniesa que acostuma amb cinisme a acusar-me de les seues misèries. Un dia d'aquests contaré la reunió que mantinguérem representants dels col·legis del Villar i del Maria Yocasta amb la que hi era consellera d'Educació del PP, María José Català, acompanyats per Muniesa i Maribel Sáez, pel 2014 quan eren regidors de govern. Reunió que hi era per reivindicar la construcció de l'aulari d'infantil del Villar i de l'IES Núm. 5 que per cert, al final estem construint nosaltres. La veritat, la reunió va ser de vergonya pel comportament dels representants del PP esmenats. Cal dir que en eixa reunió el senyor Muniesa tenia dues opcions, defensar les infraestructures i l'interés general del nostre poble o pegar la cabota i ser submís als dictats de la consellera. Va optar per la segona opció contra l'interés general del poble que li havia votat.

Certament eixe és un problema que en tenen els polítics professionals. Sovint deixen de banda la política honesta i de principis, per fer-ne una política de cabotà, submissió i farcida de decisions calculades interessadament cap als seus interessos personals. Per a això no tenen escrúpols a l'hora d'emmascarar els seus ideals. Alerta.

José Manuel Tarazona Jurado
Regidor d’Educació, SAIC i Transparència de l’Ajuntament de Sagunt