Sembla injust dir que la joventut és un valor en augment, però qui pot negar esta realitat? D’elles i ells dependrà la política, la cultura, la ciència i la resta d’àrees que conformen l’estructura vital més bàsica de qualsevol societat. Elles i ells són les persones que han de dirigir els passos darrere dels quals caminarà la ciutadania en el seu conjunt. La seua visió estratègica i el seu treball tindran una repercussió directa sobre els nostres impostos, la nostra capacitat de consum, els serveis públics dels quals fem ús i qualsevol dels aspectes més lligats al nostre dia a dia.

Precisament per això, resulta preocupant la progressiva desafecció de la gent jove respecte dels assumptes relacionats amb la vida col·lectiva, amb la participació i el treball pel bé comú. Una desafecció que ha anat donant pas a actituds incíviques que comencen a convertir-se en una inèrcia natural. És ben cert que el sector públic ha de saber teixir la necessària xarxa de recursos que permeten que els i les nostres joves puguen ser conscients d’allò que representen per al futur de la societat en el seu conjunt. Però, no es pot deixar de costat tot allò que no queda a l’abast de les administracions. Si ens acomodem, només podem perdre.

Les eleccions personals naixen a casa, a l’institut o universitat, al treball, a la plaça... o a qualsevol lloc on intervenen les persones més properes. I estes esferes són les que determinen la participació en actes de mobilització com ara manifestacions, protestes, vagues estudiantils etc. Segons l’últim informe d’Injuve (Institut de la Joventut), fins a un 77% de joves estudiants s'ha implicat en alguna forma de participació estudiantil. Però, què passa amb la resta? No totes les persones trien l’opció d’estudiar...

Estem preparats/des per a assumir els reptes educatius, socials i mediambientals si una part important de la nostra estratègia futura depèn de les persones joves? Esta és una pregunta que ens ha d’ajudar a augmentar la seua implicació, des de ja, en els assumptes de la vida pública. Potser, elles i ells encara no saben que allò que els afecta, de manera directa, és conseqüència de les decisions de persones com nosaltres.

Els i les joves de Compromís al Camp de Morvedre- Alt Palància, amb la seua ferma voluntat d’aportar, són un clar exemple que és possible canviar les inèrcies de desafecció i la manca de solidaritat. La seua visió col·lectiva respecte del treball individual ha permès que, en alguns dels ajuntaments de la nostra comarca, els representants públics siguen persones menors de 35 anys amb vertadera vocació de servei públic.

Fa només uns dies assistíem a la presa de possessió de Quico Clemente, en Albalat; i dimecres ho farem amb Miguel Bou, a Petrés. A ells s’hi afegeix Belén Català, Secretària d’Organització de Joves PV Camp de Morvedre-Alt Palància. Però darrere dels seus noms, més visibles, hi ha l’esforç compartit d’altres persones joves de la nostra comarca que han decidit apostar per regalar el seu temps lliure a una causa que beneficia a totes i tots. Com no valorar la seua decisió? És just posar en relleu tot el temps que els i les joves de Compromís dediquen a reunir-se i treballar per tal de millorar els recursos que defensen com a dret compartit.

Militar, ser activista, involucrar-se en projectes que ens ajuden a posar el benefici personal com a resultat d’haver triat, en primer lloc, el treball per la col·lectivitat, resulten un aprenentatge d’una vàlua incalculable. La consciència de formar part dels nostres pobles i ciutats per millorar la seua gestió, per aportar una visió diversa on puguen estar presents les veus d’una part més àmplia de la població, és un mecanisme democràtic que ha anat perdent la seua bona consideració per culpa de la mala praxi d’algunes persones. Cal demostrar que una joventut involucrada i preparada és la clau de la política integradora i vocacional que mantenim en el si de Compromís i que ha de tornar a estar present en la resta de forces.

No convé generalitzar. Però, ja que existeixen bons exemples com Joves PV, no estaria malament que ajudàrem a fer visible esta petjada... Encara que siga només pel pur egoisme ciutadà de desitjar que, algun dia, el nostre present siga el resultat de les seues decisions.

Sandra Atienza i Rovira
Secretària d’Organització Compromís Camp de Morvedre- Alt Palància