Maria Josep: «Quasi tots tenim un seguici de bicicletes en la nostra vida. El tricicle amb el que comencem a pedalejar sense por a caure’ns; la bici mitjana a la que anar llevant els rodins fins que podem mantindre l’equilibri i rodar; la bici gran, nostra o d’algun germà; la bici guai de muntanya, de passeig, de carreres... Però encara ens queda un darrer biciplaer hui desconegut per molts: la bici elèctrica. Jo vaig aplegar a ella perquè em furtaren la bici guai i va ser un grat descobriment.

Sempre he considerat la bicicleta com una còmplice per rodar sense parar per la terrassa, per explorar camins lluny dels ulls adults, per compartir-la en reivindicatius Dies de la Bici. Ara és l’amiga fidel que saps no et deixarà tirada quan s’esgoten les forces. No vull pensar que sols és la bici de la maduresa sinó la del futur. Un futur més sostenible, on la mobilitat siga possible amb menys cotxes i amb més vies de coexistència, amb millores dels enllaços als polígons, platges, paratges i més camins segurs a l’escola».

Jose Manuel: «Tindria nou anys quan vaig aprendre a muntar en bicicleta en un descampat a la muntanya, per la partida de Bonilles. Era una vella Torrot verda de l'any de la picor. L'estimava. Va ser la meua companya més fidel durant la meua infantesa, època on la colla d'amics de les casetes, convertien dia sí, dia també, les eixides amb les bicis per la muntanya, en noves aventures. Fora anar-hi a la Clotxa de Sansano o d'altres paratges. Crec que eixa estima per pedalejar i l'esperit aventurer trobat a cop de pedalada, mai no m'ha abandonat. De fet els darrers mesos, quan hem pogut, ens hem escapat per conèixer el nostre país a lloms d'una bicicleta, cercant la llibertat. I com jo, hi som moltíssims els i les ciclistes que pedalegem pels camins del nostre País Valencià.

Pedalejar, per mi, és un exercici constant d'autosuperació per arribar al desitjat destí, sovint, al cim de muntanyes per poder contemplar la bellesa de la nostra terra. He sentit de ben prop els sons i flaire de la natura, el sabor de la pols i la de l'aigua fresca de les fonts de les ombries. Hi hem estat als peus del Benicadell, baixar com una exhalació per la Vall de Laguar; perdre'ns pels camins màgics que recorren els Pelegrins de les Useres o descobrir damunt del selló, la serra d'Espadà o la Calderona».

Asun: «Per a mi, la bicicleta ha estat sempre el millor mitjà de transport per a transitar per la ciutat i entre els seus diferents nuclis. El desplaçament és molt còmode i per a una persona que no para de menejar-se d’un lloc a un altre en el seu dia a dia la facilitat d’aparcament és sens dubte un afegit important. Malgrat que s’ha de seguir aprofundint en la creació de carrils bici que connecten la nostra ciutat, com a usuària habitual de la bicicleta he de dir que a la nostra ciutat no trobe excessius impediments per a transitar pels carrers d’una manera segura i coordinada amb altres tipus de vehicles.

És necessari fomentar entre la població una cultura de la bici, facilitant més aparcaments i sobretot escoltant a les associacions cicloturistes, ecologistes i penyes esportives, perquè elles són les que millor poden fer aportacions dels canvis que cal implementar pera seguir millorant la ciutat en aquest aspecte».

Cada bici, com cada ciclista, té una història a contar. Històries que ens apropen al passat, ens connecten al present i ens fan somiar en el futur. Les bicicletes ens fan lliures, són un mitjà de transport ecològic sostenible i saludable, i per això en Compromís les nostres polítiques estaran encaminades a fomentar el seu ús i els drets i la seguretat de qui les fan servir.

Asunción Moll, Maria Josep Soriano i José Manuel Tarazona
Compromís per Sagunt