El meu amic Cosme Herranz escrivia divendres passat un article sobre la nova denominació de l’antiga plaça Joan Carles I, que passa tindre una denominació doble: Doctor Peset Aleixandre-Triángulo Umbral. El Doctor Peset va ser un insigne metge i investigador, rector de la Universitat de València i bellíssima persona que cometé el “pecat” de liderar amb èxit la llista del Front Popular a València en les eleccions de 1936. Franco no va dubtar a condemnar-lo a mort a pesar de les peticions de clemència, inclús de l’arquebisbe de València.
L’escrit – a part de les habituals diatribes contra Compromís, què li farem!- acaba comparant els casos de Triángulo Umbral i Wichita com a topònims “populars”, cosa que és quasi un sacrilegi. M’explique: Triángulo Umbral “ha quallat” com a nom popular des de la reivindicació dels 80 per a impedir la urbanització de l’espai, fins i tot el rei emèrit en la seua època gloriosa no li ha pogut fer ombra, però no és un nom d’origen popular sinó de l’àmbit administratiu i urbanístic. Què vol dir “umbral”?
El Port té una bona tradició de creació de noms populars. És normal en una població nova que creix acceleradament i en què els veïns ja assentats miren per damunt del muscle als nouvinguts i amb sorna -i un poc de malíccia- posen noms de zones conflictives als nous barris, siguen reals o ficticis (extrets del cinema i la televisió a partir dels anys 50):
- The sleeping city (1950) és un thriller amb assassinats que transcorre al gran Hospital Bellevue de Manhattan, que en el seu moment es va identificar amb “la Ciudad Dormida” (en versió modesta, clar).
- A Wichita (1955), ciutat ramadera sense llei de Kansas, arribà el mític Wyatt Earp a posar ordre.
- A partir del procés d’independència del 1960, el Congo va ser una zona de conflicte permanent. Qui sap on està la plaça Juan de Ribera? (Resposta: només els veïns i el carter).
- La finalització del barri de Baladre coincidí el 1978 amb l’èxit de la sèrie Liang Shan Poo – La frontera azul-, en la qual un exèrcit de proscrits es refugia als aiguamolls d’aquest riu per a lluitar contra la tirania de Kao, favorit de l’emperador xinés. Sort que el “malnom” no triomfà i el barri és conegut pel nom tradicional de la partida rural.
- La primera telenovel·la mexicana emesa en Espanya, Los ricos también lloran (1985), va coincidir amb els problemes econòmics d’una urbanització innovadora (amb piscina i jardins comunitaris).
Segur que em deixe més casos, però estos són una bona mostra de denominació “popular” (“mala llet” inclosa), noms que la gent sabia interpretar perfectament. Un cas ben diferents són els noms “oficials” o administratius que per circumstàncies diverses “han quallat” però no aporten res al record com a societat d’usos tradicionals, construccions o personatges il·lustres (de veres). Hem tingut molt mala sort, per exemple, amb els polígons industrials. Polígons SEPES (Sociedad Estatal de Promoción y Equipamiento de Suelo), n’hi ha pertot arreu, però amb el seu nom propi; ací es digué La Vila -nom de la partida- al principi, però tothom se n’oblidà. O el Parc Industrial Ingruinsa, nom de l’empresa promotora, que deuria dur el nom dels Alts Forns. Però la nostra sort la podem canviar entre tots.
Lluís Alcaide i Balaguer
Portaveu de Compromís per Sagunt
