Des de fa alguns mesos il.lumina la nit de Sant Cristòfol un rètol que es veu en la distància: Socorro. Els més informats saben que es tracta d’una instal.lació del programa Peregrinatio, un capritx més del nostre alcalde que no té problemes en gastar diners públics en coses tan prescindibles, mentre hi ha patrimoni municipal que es cau a trossos. Per no recordar que el centre de visitants del Castell, tan reclamat, continua mig acabat i tancat. Són paradoxes que només podria explicar Don Alfredo.
Els no tan informats, la gent del poble, quan veu el cartell dalt de l’hermita, es deu preguntar pel seu significat. I de ben segur que de possibilitats de resposta hi ha moltes, perquè vivim un temps per demanar Socorro, un temps de retalls i abusos que ens estan complicant de manera molt seriosa la vida.
Potser demanen socorro els més de 7.000 parats de Sagunt, que veuen com passen els mesos i no troben faena, al mateix temps que el govern popular va endurint les condicions per rebre ajudes. I al mateix temps que el govern popular de la seua ciutat fa tot el possible per no donar-los una oportunitat, ni que siga de fer uns jornals.
Potser demanen socorro els xiquets i les xiquetes que continuaran estudiant en barracons, els treballadors i treballadores públics de l’ensenyament, de la sanitat, del Ajuntament, que van a treballar més a canvi de menys salari. O als alumnes de Sant Cristòfol o Socolti, que no saben si acabaran el curs.
Potser criden socorro als quatre vents el ciutadans que han rebut les cartes del ministeri avisant-los de l’augment del valor cadastral de les seues vivendes, i que no saben si podran pagar l’IBI. O potser alcen la veu més desesperadament els que han perdut l’habitatge, o estan a punt de ser expulsats.
Segur que hi ha mil i una raons per demanar socorro. Per això propose que el cartell es quede definitivament, que no el retiren, per a vergonya dels que governen esta ciutat, i que són insensibles als greus problemes dels veïns, que són incapaços de buscar solucions, apoltronats com estan amb els seus sous públics. Potser és un bon lema, una bona pancarta. Per això el lema de Bloc-Compromís és: Rescatem persones. Rescatem persones i no bancs, rescatem persones i no grans multinacionals. Perquè hi ha rescats i rescats, hi ha rescats que acaben per asfixiar-te per donar oxigen als bancs i als que han creat la crisi. I ara que estem a punt de ser rescatats, i per tant intervinguts, cal cridar ben fort socorro. I que ens escolten, i que sàpien que són les persones les que necessiten el rescat, no siga que passen de llarg, i llancen el salvavides als delinqüents de coll blanc.
Els no tan informats, la gent del poble, quan veu el cartell dalt de l’hermita, es deu preguntar pel seu significat. I de ben segur que de possibilitats de resposta hi ha moltes, perquè vivim un temps per demanar Socorro, un temps de retalls i abusos que ens estan complicant de manera molt seriosa la vida.
Potser demanen socorro els més de 7.000 parats de Sagunt, que veuen com passen els mesos i no troben faena, al mateix temps que el govern popular va endurint les condicions per rebre ajudes. I al mateix temps que el govern popular de la seua ciutat fa tot el possible per no donar-los una oportunitat, ni que siga de fer uns jornals.
Potser demanen socorro els xiquets i les xiquetes que continuaran estudiant en barracons, els treballadors i treballadores públics de l’ensenyament, de la sanitat, del Ajuntament, que van a treballar més a canvi de menys salari. O als alumnes de Sant Cristòfol o Socolti, que no saben si acabaran el curs.
Potser criden socorro als quatre vents el ciutadans que han rebut les cartes del ministeri avisant-los de l’augment del valor cadastral de les seues vivendes, i que no saben si podran pagar l’IBI. O potser alcen la veu més desesperadament els que han perdut l’habitatge, o estan a punt de ser expulsats.
Segur que hi ha mil i una raons per demanar socorro. Per això propose que el cartell es quede definitivament, que no el retiren, per a vergonya dels que governen esta ciutat, i que són insensibles als greus problemes dels veïns, que són incapaços de buscar solucions, apoltronats com estan amb els seus sous públics. Potser és un bon lema, una bona pancarta. Per això el lema de Bloc-Compromís és: Rescatem persones. Rescatem persones i no bancs, rescatem persones i no grans multinacionals. Perquè hi ha rescats i rescats, hi ha rescats que acaben per asfixiar-te per donar oxigen als bancs i als que han creat la crisi. I ara que estem a punt de ser rescatats, i per tant intervinguts, cal cridar ben fort socorro. I que ens escolten, i que sàpien que són les persones les que necessiten el rescat, no siga que passen de llarg, i llancen el salvavides als delinqüents de coll blanc.
Francesc Fernández Carrasco, Portaveu Bloc-Compromís
