Cada dia que passa és més evident la catastrófica situació economica i social per la que travessem a Espanya. Entre 2009 i el 2012 hi ha més d’un milió de nou pobres a tot l’estat. El present any la desigualtat augmenta un 9% per culpa dels ajustos del govern del Senyor Rajoy. A Valencia i a Canet no ens escapem tampoc dels atacs indiscriminats dels nostres governants, però això ho deixarem per més endavant.
Per a combatre esta greu situació el PP recorre sistemàticament a les mentides. Mentint i fent el contari al que havien promés demostren que la seua política és errática i que les mesures, perdó, els “decretazos” sosl estan sent efectius per a carregar-se per la via ràpida els drets adquirits en segles de lluita. Que lluny queda quan teniem por d’una prima de risc que no arribava als 400 punts!
La reforma laboral més polèmica de la història pretenia crear llocs de traball i el resultat és que la tasa d’atur siga un 5% més alta que abans de la seua aprovació. Diuen que cal reduir la despessa social per a reduïr el deute, que cal reduïr en personal perque no hi ha diners... però provatitzen serveis amb contractes a empreses que són més cars que el personal que teòricament es volen estalviar. Eixa forma d’actuar és socialitzar les pèrdues i capitalitzar els guanys. L’eixemple més ràpid que se’m vé al cap és la privatització del servei d’expedició de vides laborals de la Seguretat Social en la que s’han gastat 4,7 milions que han anat a una empresa privada que potser siga més afí que els treballadors específics d’eixe lloc.
Tornem al no hi ha diners. Si que en tenen per a repartir milions entre banquers corruptes, amnistíes fiscals i dadives diverses. El cost d’oportunitat és elevadíssim però no importa sempre que l’engranatge gire cap el sentit que ells volen. No importa el dramatisme en el que estem vivint les nostres vides. Tot va com ha d’anar.
Ens fa sentir vergonya la complaença col.lectiva que tenim a Valencia amb el govern del PP. El Pais Valencià ja ha demanat el rescat, és a dir, està intervingut. Tants anys de lluita per aconseguir l’autogovern i, per culpa de partits polítics que no creuen en l’autonomia i que s’han dedicat a robar i malgastar els diners públics portant-mos a la situació en la que estem. Els valencians no ens mereixem Zaplanes, Lermes, Rites, Fabres (d’estos en tenim molts i amb una briliant trajectòria), ni Camps.
Però al nostre poble, a l’estimat Cant, també es prenen acords que ens fan més pobres i menys valencians. La pujada de l’IBI el 16% ens fa més pobres que l’any passat i ho fa en un impost que grava també a qui no rep més que una pensió mínima i a qui ho passa rematadament mal. La foscor informativa de les decisions politiques és total. Només encenen la llum per a lluïr “garbo” en una vergonyosa processó del nostre patró el dia de Sant Pere.
A què es de tanta fidelitat, complaença i servilisme? És hora de manifestar la nostra ràbia i el nostre desencontre amb les forces politiques que no ens deixen eixir del pou en què ens han abocat. Nosaltres defensem que no tots els polítics són iguals i que altres politiquees són posibles i precises. Tenim la força de la raó i la hem de fer present en cadascuna de les nostres activitats laborals, socials i personals.
Ens juguem la vida com a poble i com a Pais!
Joaquín Pons Sanpedro, portaveu del Bloc a Canet
