Com a alcalde de Sagunt, en representació de tots els ciutadans, és per a mi una gran satisfacció, política i personal, tindre l’oportunitat de commemorar el centenari de la implantació de la indústria siderúrgica en la nostra ciutat. La creació de la Companyia Siderúrgica del Mediterrani, ara fa cent anys, va comportar, després de la Companyia Minera de Sierra Menera, el naixement del Port de Sagunt. Una decisió empresarial dels cosins Ramon de la Sota y Llano i Eduardo Aznar de la Sota va posar en marxa el procés per a la futura configuració urbanística i social de la ciutat.
Es tracta, per tant, d’una efemèride d’una gran transcendència per a tots: comporta el naixement d’una part essencial de la nostra diversitat com a ciutat, d’una gran riquesa, entre la pedra i el ferro, entre el passat i el present, entre la història i la indústria siderúrgica. Ho dic sincerament: esta diversitat, esta pluralitat de cultures i orígens, ha de ser motiu d’orgull, autoestima i sentiment de pertinença.
Des del respecte, des de la tolerància i l’empatia, hem de saber conjugar totes les realitats socials i culturals dels nostres ciutadans i treballar per un projecte comú i cohesionador. I una prova fefaent d’este plantejament polític, és el protocol d’amistat que recentment hem signat amb la localitat d’Ojos Negros, a Terol, pels nostres vincles relacionats amb l’extracció del ferro i la Companyia Minera de Sierra Menera.
Tenim molts motius, com es veu, per a oferir una ambiciosa programació d’actes culturals al llarg de l’any amb taules redones, conferències, visites guiades al patrimoni industrial, exposicions, música, cinema i teatre. No és per a menys. Actes que compten amb la participació activa de tots els col·lectius ciutadans implicats en la nostra vida cultural, tant de Sagunt com del Port de Sagunt.
Com saben els ciutadans, estem immersos en un procés de dinamització cultural per a presentar una candidatura a Patrimoni de la Humanitat davant la Unesco. Siga davant la Unesco, o davant de qualsevol altra institució com el Consell d’Europa o la Unió Europea, el patrimoni industrial ens resulta imprescindible com a testimoni de les nostres arrels i de la memòria dels avantpassats.
Vull deixar constància, per últim, que si esta commemoració té un significat molt especial és per les persones. Em referisc a la dignitat dels treballadors que van viure aquells anys, molt durs, de l’inici de la indústria siderúrgica. Treballadors immigrants procedents de molts llocs, del País Valencià, d’Aragó, de Biscaia, de Castella-La Manxa, d’Andalusia... Com a fill d’immigrants, de Galícia i Extremadura, conec molt bé les situacions familiars que causa l’èxode obligat de les famílies que han d’abandonar la seua terra per a guanyar-se la vida. El meu homenatge més sincer i emotiu per a aquelles persones.
Hi ha molta gent que no ha viscut directament esta part de la nostra història. Però cal conéixer-la per a saber d’on venim i cap a on anem. Si ho fem així, podrem estar raonablement feliços d’una ciutat industrial que va tindre un moviment obrer i una classe treballadora que sempre ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies en cada moment històric. Entre la pedra de la ciutat històrica i el ferro de la ciutat indústrial, de segur que serem capaços de compartir un millor futur per a tots sense excepció.
