Si repassàrem la història recent dels conflictes per l’alliberament dels pobles oprimits, trobaríem nombrosos exemples de dones lluitadores, moltes d´elles anònimes, que plantantcara a l´opressor i fent d’altaveu de tantes i tantes veus silenciades, han aconseguit que la seua lluita no caiga en l’oblit. Aquestes dones coratge han deixat empremta en la societatcivil dels seus pobles, mostrant al món amb les seues accions cíviques com la potència colonitzadora de torn o el país ocupant menysprea els drets econòmics, socials i culturals de la seua terra, amb el vist i plau de la comunitat internacional que, per interessos econòmics i geoestratègics, es mostra cega i sorda davant d´aquests conflictes.
L’Aminatou Haidar, coneguda com la Ghandi sahariana, potser deu ser l´exemple més mediàtic dels darrers anys en l’àmbit internacional i que més suport solidari té a Espanya; tanmateix, l´Estat espanyol, com a expotència administradora del Sàhara Occidental, ha eludit la seua responsabilitat històrica i moral amb el poble sahrauí. Haidar ha patit presó en dues ocasions, l’any 1987 i el 2005, i, tot i que ha sofert privació de llibertat i tot tipus de vexacions pel govern alahuita, mai ha defallit en la seua lluita perquè el seu poble tinga l’oportunitat de manifestar si vol o no la independència
Jameela As-Shanti, catedràtica d´Educació, exdiputada de Hamàs al Parlament Palestí i presidenta en el Consell Palestí, i Shawa Rashad, fundadora del grup cultural de desenvolupament de la Franja de Gaza, són exemples de dones reconegudes internacionalment pel seu paper actiu en la lluita per l´alliberament del poble palestí. El 22 de gener de 2008 les dones palestines, la majoria mares famolenques van organitzar una marxa a la frontera entre la Franja de Gaza i Egipte per tal de trencar l’insuportable bloqueig israelià. Amb la finalitat d’aconseguir productes bàsics s’organitzaren amb valentia i coratge i desafiant la policia militar egípcia, aconseguiren que quasi la meitat de la població travessara la frontera en un alçament col·lectiu mai no vist fins aquell moment.
Les dones d’Esquerra també som lluitadores per la llibertat i ens considerem oprimides per un Estat espanyol que ens espolia i ofega fiscalment, per un govern valencià dretà que, mitjançant la manipulació informativa i el despotisme de la poltrona de les institucions on governen, maltracta i trepitja els nostres drets socials i culturals com a poble. No som l’Aminatou ni la Jameela o la Shawa, ni eixim als informatius espanyols i estrangers, ni volem cap reconeixement mediàtic, però treballem i treballarem el temps que calga perquè mai més no siguem un poble oprimit.
Anna Martínez i Martínez. Secretària de la Dona d’Esquerra Camp de Morvedre.
L’Aminatou Haidar, coneguda com la Ghandi sahariana, potser deu ser l´exemple més mediàtic dels darrers anys en l’àmbit internacional i que més suport solidari té a Espanya; tanmateix, l´Estat espanyol, com a expotència administradora del Sàhara Occidental, ha eludit la seua responsabilitat històrica i moral amb el poble sahrauí. Haidar ha patit presó en dues ocasions, l’any 1987 i el 2005, i, tot i que ha sofert privació de llibertat i tot tipus de vexacions pel govern alahuita, mai ha defallit en la seua lluita perquè el seu poble tinga l’oportunitat de manifestar si vol o no la independència
Jameela As-Shanti, catedràtica d´Educació, exdiputada de Hamàs al Parlament Palestí i presidenta en el Consell Palestí, i Shawa Rashad, fundadora del grup cultural de desenvolupament de la Franja de Gaza, són exemples de dones reconegudes internacionalment pel seu paper actiu en la lluita per l´alliberament del poble palestí. El 22 de gener de 2008 les dones palestines, la majoria mares famolenques van organitzar una marxa a la frontera entre la Franja de Gaza i Egipte per tal de trencar l’insuportable bloqueig israelià. Amb la finalitat d’aconseguir productes bàsics s’organitzaren amb valentia i coratge i desafiant la policia militar egípcia, aconseguiren que quasi la meitat de la població travessara la frontera en un alçament col·lectiu mai no vist fins aquell moment.
Les dones d’Esquerra també som lluitadores per la llibertat i ens considerem oprimides per un Estat espanyol que ens espolia i ofega fiscalment, per un govern valencià dretà que, mitjançant la manipulació informativa i el despotisme de la poltrona de les institucions on governen, maltracta i trepitja els nostres drets socials i culturals com a poble. No som l’Aminatou ni la Jameela o la Shawa, ni eixim als informatius espanyols i estrangers, ni volem cap reconeixement mediàtic, però treballem i treballarem el temps que calga perquè mai més no siguem un poble oprimit.
Anna Martínez i Martínez. Secretària de la Dona d’Esquerra Camp de Morvedre.
