...o almenys així ho podem afirmar ja que tenim el llibret de la Falla que es va plantar a Estivella a 1924. Sempre contem la història de les falles pivotant en la història de les falles al Port de Sagunt (1927) i Sagunt (1932). Pot ser siga per la tradició que aquesta població té de la festa de les falles. I aprofitant eixa data anem a endinsar-nos en la història de les falles a les Baronies.

La població de la sub-comarca que té més llarga trajectòria fallera és la d'Alfara de la Baronia. La més antiga és de l'any 1936. Es va fer, tal com explica la cronista Concha Saura, l'últim diumenge de maig, dia de la festa de les Filles de Maria. Fou organitzada pel qui aleshores hi era el mestre, Luis Sanchis. El cadafal d'aquell any es va titular "Curruca". Fins i tot pot destacar-se que es va nomenar una "bellesa fallera”. Va ser la xiqueta Rosa Mora Nadal. La següent falla ja es va plantar pel dia de Sant Josep de 1945. El monument era un cànter. El president deixe any fou Enrique Herrera Galindo. En la dècada dels 50 se'n plantaren entre els anys 1955 i 1957. En els anys 60 se'n feren quatre: 1960, 1963, 1965 i 1967. En els anys 70 tan sols en el primer any de la dècada es va plantar un cadafal. Finalment el recorregut històric d’este fenomen fester acabà en els anys 80 amb quatre falles (1983, 1984, 1986 i 1988). Cal nomenar en la construcció dels diferents cadafals la participació de l’escultor Luis Bolinches Compari i posteriorment també la de la seua filla Amparo Bolinches Molina. Un altre col·laborador destacat fou Miguel Zanón Garriga. Normalment es plantaren a la plaça de l'Església, després passà al carrer Central i finalment a la plaça del Casino. Este repàs de dades permet entendre que el fenomen faller s'ha viscut en eixa població d'una manera especial.

Algímia d'Alfara és també una altra localitat on la festa fallera va tindre vigència en els anys 60, gràcies al Fuster Salvador Such i el pintor José Garriga. Cal destacar el llibret que el 1957 va fer José Molina amb la participació de Luis Diago. No es pot comparar la seua continuïtat amb la d'Alfara de la Baronia però es comprova que també allí estigueren presents les falles.

L'origen de la tradició fallera a Estivella s'ha descobert recentment gràcies a l'aparició del llibret de l’any 1924, recuperat pel Cronista d’Estivella Lluis Mesa i Reig. Des d'eixe any no es constata existència de cadafals fins als anys 80. Eixe llibret és el més antic de la comarca i mostra una experiència tan puntual com interessant. Pel que fa a la característica del text es pot indicar que la persona de la població que el va fer estava acostumada a escriure versos i que coneixia la mètrica. El cadafal faller descrit en la publicació està presidit per un entaulat on juguen al "Carreguéu" , joc que "S...gorbino/ Fan el primer que Chué.". Hi ha tres personatges: "Joan, Tonico el pastisser, i Sandalio el segoner". Al seu voltant es troben diversos cartells referits a persones d'Estivella i versos dedicats al poble, a la seua gent o a la festa, principalment. És una sàtira dedicada a certes persones que es dediquen a jugar i que ben bé podrien fer-ho de normal prop de la plaça on es va plantar el monument. Els noms dels personatges semblen ser ficticis però recorden a determinats personatges de la població. La incògnita més destacada és la comissió que va organitzar la festa tot i que s’intueix que es relaciona amb les persones que juguen a algun cafè o taverna.

Altres fenòmens relacionats amb la festa s'han donat puntualment a Petrés o Albalat dels Tarongers. En el primer cas va ser possible gràcies a l'aportació d'un artista local en els anys 80. A Petrés on se suposa que a finals de la dècada dels 20 del segle xx es quan es va plantar una falla però tan sols per un any. Poc més se sap d'eixa experiència que resta per estudiar.

Però és a Gilet, on és l'experiència fallera més continuada a la sub-comarca va sorgir el 1971 i que encara continua. Fou a partir d'un grup d'amics i la seua vigència és destacada. Tot va sorgir perquè un xiquet Alfonso Ros Alfonso començà a fer una falla que representava la Torre Eiffel de París i que la va plantar al corral de sa casa. EI seu pare Alfonso Ros Sancho havia sigut deprenent d'artista faller i a partir deixe moment va començar a originar-se la comissió. Des deixe any es va plantar a la plaça de l’Estrela fins a l’actualitat. La primera Fallera Major Infantil fou Emilia Salvador Alfonso, el Faller Major Alfonso Ros Alfonso i el president Herminio Sànchez López. El primer cadafal es va dedicar a les fonts desaparegudes del municipi. Especialment va destacar la reproducció de la Font situada a la plaça de Francisco Gil. Va estar realitzada per Antonio Panzuela Santiago. Els monuments han continuat plantant fins a l'actualitat, tret dels anys 1984 i el 1986. És l’única comissió de la sub-comarca que continua.

Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre