L'Alt Forn número 2 ha sigut declarat com a Bé d'Interès Cultural. Una fita important en la protecció del nostre Patrimoni Industrial. Si al remat té consideració com a BIC, és perquè existeix una consciència col·lectiva que ve de lluny per fer-lo valdre, on hi ha hagut molts actors, individuals i col·lectius, que amb les seues aportacions, han fet realitat el manteniment i protecció del monument. Enfront de populismes embolicadors, una vegada més, cal fer memòria. Ja ho va explicar la meua companya Maria Josep Pico la passada setmana, no seré reiteratiu.
Queda demostrat que la lluita pel nostre patrimoni s'ha de veure des d'un ampli espectre sociopolític i temporal. Seria ideal que es pogueren aplicar estratègies institucionals eficients amb un full de ruta establert, la qual cosa és complexa per l'ecosistema sociopolític del municipi de Sagunt, i per altres motius, com que les competències de part del nostre patrimoni són d'altres administracions, per la necessària estabilitat econòmica en l'entorn i per altres moltes variables a considerar. Ara bé, sempre hi ha espai pel consens i l'acord. Sense dubte.
Tanmateix, pense que s'avança, a poc a poc, en alguns aspectes i projectes. Encara que queda molt per fer. Per tot allò, hem de donar les gràcies a experts que ens il·luminen el camí, com el professor Antonio Ortiz, un erudit en Història i en l'estudi i recerca al voltant del nostre Patrimoni Industrial. La qual cosa jo com a ciutat li estic profundament agraït. Però hauria de tindre més cura de vegades i no pujar-se'n a la figuereta com quan va escriure l'article d'opinió, titulat: Mal de muchos, consuelo de tontos. Volia haver-hi contestat abans, però greus situacions personals han ajornat dita resposta.
El cas és que eixe article sembla escrit en un arravatament de suficiència, fruit d'una interpretació tendenciosa i errònia d'un article previ meu. En fi, el meu article era dulcificat i innocent i no feia més que fer una breu anàlisi sense càrrega crítica, després de passejar per Sestao.
Com diu, i estic d'acord, cal no conformar-se i lluitar per "procurar el bien común desde la solidaridad y el esfuerzo colectivo". Doncs bé, des de fa molts anys, com activista social, he encapçalat mobilitzacions educatives, culturals o cíviques, per lluitar per una societat més justa, lliure i igualitària. Per cert, a Antonio Ortiz li he trobat a faltar en moltes mogudes, i això també es consciencia de classe, i mai no he utilitzat paraules grosses. Després ell sí que arrea des de la barrera com si fora Manolete. Ho té fàcil, que es presente a regidor o com a director del seu institut per assumir competències i gestió de recursos escassos. Tal volta ara demane trasllat a l'IES Nº 5 i diga que eixe centre s'ha fet d'un bufit caigut del cel.
El ben cert és que l'article d'Antonio, és molt poc rigorós en alguns aspectes, sobretot pel desconeixement de les tasques i competències dels i les regidores municipals i també pel que ha sigut el meu treball en l'ajuntament. I ja que parla de valors i de la seua joventut, li diré que mentre son pare li ensenyava i li instruïa, jo per eixa època, amb 15 anys, treballava en estiu, dins dels AHM, netejant les màquines d'escriure que segurament son pare o companys feien servir. Així que en aquest sentit, lliçons, poquetes.
I encara te la barra de posar en dubte la integritat de regidors de l'ajuntament. No vam reobrir el CEFIRE en 2017 perquè tinguera oportunitats per formar a companys en Patrimoni Industrial i encetar projectes? He de recordar com es trobava la Fundació del Patrimoni Industrial i Memòria Obrera en 2015 i l'enorme esforç per aixecar-la de nou? Estava en absoluta fallida tècnica i els seus béns a punt de subhastar-se públicament. El Forn Alt també. A cop de memòria, recorde des del dept. d'Educació, vam elaborar quaderns didàctics encarregats a APIVA orientat cap als col·legis per conéixer el Patrimoni Industrial. També recorde, posar carrers referents a la memòria històrica i industrial, participar junta amb la Junta de Govern en la rehabilitació d'edificis d'àmbit patrimonial industrial o del Pla Director de la Gerència, celebrar amb àmplia programació el centenari de la siderúrgia a Sagunt... podria continuar enumerant... I per descomptat, el manteniment i conservació de diversos espais de l'àmbit del Patrimoni Industrial. Per cert, mai he dit que el Col·legi Cervantes el catalogue com obra de la siderúrgia, sinó que forma part del nostre patrimoni industrial actiu. Cosa que podem discutir, clar. Amb eixa actitud i llegint així, sí que es cau en l'estultícia i en la indolència. Un mal de molts, hui en dia.
Josep Manuel Tarazona Jurado
Membre de l’executiva de Compromís per Sagunt
