Batalla de Nàjera on apareix Pere el Cruel. Cròniques de Jean Froissart. Wikipedia Commons.
El dia 27 de febrer de 1412 va tenir lloc la famosa batalla del Codolar o de Morvedre, que va enfrontar els bàndols nobiliaris dels Centelles contra els Vilaragut. Una contesa sanguinolenta on van haver-hi més de mil morts i molts empresonats, entre ells el fill del governador Arnau Guillem de Bellera i Joan de Castellví, el justícia criminal de València, per part de cavallers castellans i morvedrins (Cáceres, S.: 2015, p. 371).
Des de la Guerra entre Pere I el Cruel de Castella i Pere el Cerimoniós, d’Aragó, que va tenir lloc entre 1356 i 1375, Morvedre, davant la victòria del rei castellà, va perdre la titularitat de vila independent i passà a formar part de València, com a càstig per part del rei d’Aragó. Però, des d’aquell moment es va lluitar per tornar la independència de Morvedre,.
El primer intent d’escissió va vindre de la mà de Ferran d’Antequera després de ser elegit com a nou rei de la Corona d’Aragó al Compromís de Casp. Poc temps abans, els Centelles, es van posar del costat d’aquest i a la dita batalla del Codolar, que va tenir lloc entre Sagunt i Puçol, venceren als partidaris del comte d’Urgell, que era l’altre candidat al tron, i que estava, a la vegada, recolzat pels Vilaragut. Va ser, doncs, el 5 de juliol d’eixe mateix any quan el nou rei va atorgar el privilegi de vila reial autònoma a Morvedre. Tot i això, aquest estat no va tindre molt de recorregut, i el 9 de febrer de 1415 aquesta vila reial tornava a dependre de València. (Bernabeu, S.: 2022, p. 6)
Tal com comenta Sandra Cáceres, aquell moment de l’interregne, abans d’elegir el nou rei, quan encara hi havia un buit de poder, va ser una possibilitat perquè aquelles ciutats, com Morvedre, però també Cullera i El Puig, que havien perdut la seua autonomia, encetaren unes revoltes contra els poders municipals de València per intentar recuperar allò que els havia arrabassat Pere el Cerimoniós (Cáceres, S.: 2015).
Dins d’aquest panorama, i sobretot en temps d’Alfons el Magnànim, fill de Ferran d’Antequera, és quan Morvedre tornà a adquirir de manera definitiva la seua titularitat independent (no exempta de problemes), el 26 de maig de 1417. Una de les principals empreses de la monarquia va ser l’elecció dels justícies. I va ser així quan el rei va ordenar a Vidal de Blanes, el governador del Regne, que establís l’elecció del justícia local a través del sistema instaurat per Pere el Cerimoniós, sortejant una sèrie de noms dels quals es triarien tres candidats de la vila i entre aquests un que seria l’elegit pel justícia criminal de València. Per tant, es continuava amb el sistema electiu des de la capital (Bernabeu, S.: 2022).
Retrat d’Alfons el Magnànim Wikipedia Commons.
És d’aquest període que presentem una carta entre els jurats de la vila de Morvedre i el rei. I és que una de les formes d’ingerència, per dir-lo així, de la monarquia a les ciutats era a través dels jurats i del seu sistema d’elecció (Cáceres. S.: 2015, p. 367). Aquesta ingerència de la reialesa no va ser vista amb bons ulls a Morvedre, cosa que va provocar moltes disputes i problemes entre els habitants, que es negaven que els seus justícies es designaren des de València.
En aquests i altres assumptes, van tenir un paper molt important els missatgers. Els qui feien d’intermediaris entre els jurats de Sagunt i el rei. Un d’aquests missatgers, que destaca especialment durant el quatre-cents, és Martí d’Esparça. En una d’aquestes missives és curiós comprovar com en ple segle XV cohabitaven encara bastant població musulmana amb la cristiana. Així com la supeditació d’aquella als senyors de la vila. Entre els problemes que podien succeir a la vila, comenta, per exemple, el pagament de rendes a la ciutat de València, cosa que afeixugava la vida dels Morvedrins:
«Molt excellent príncep e poderós Rey e senyor
be creem acorden a vostra gran senyoria los serveys personals les excellentisimes despeses e los dons graciosos fets vltra poder ab gran liberalitat de cor al molt alt senyor Rey en Fferrando de gloriosa memòria, los quals crehiem null temps esser oblidats, de que senyor speravam final reparació de aquesta vila misserable la qual veem esser lexada a oblició axi com l.om mort, si donchs vostra piíssima clemencia senyor no la revivificat. O senyor e fets nos dignes que nostra exaudició vingue devant vostra reyal magestat e no perescam aixi en ubert. Car la ciiutat nos demana diverses quantitats pecuniaries afermant esser.li degudes per contribució en donacions del temps ençà que.l molt alt senyor Rey en Martí de loable recordació començà a regnar, de les quals per document d’àpoques són averades moltes solucions. Ens demana encara del temps del dit senyor Rey en Fferrando lo qual creem haver servit axi de persones com de béns segons dit havem tan liberalment, no volem dir perquè com la vila d’aquest regne ens demana semblantment del temps vostre senyor a qui desigam axi servir ab doble cor com james fessem a Rey e senyor nostre.
[...] Aquests e altres afers per abreujar l’escriuré explicara e suplicara a vos senyor pues e estasament en Martí d’Esparça missatger nostre al qual sie mercé vostra senyor donar creença. Suplicants vostre grati celsitud que dey li placia provehir prestament que la dita ciutat no vulla com que seu no és e mitigue la cominació de penyores comanant e fent.ne scriure d’aquest regne per que estan del nos poques seguir. E d’açò senyor farets gran servir a déu e nosaltres ho haurem a especial do e gran de vostra gran senyoria la persona de la qual molt excellent nostre senyor Déu mantengua per molts anys virtuosament. Scrit en Murvedre a tres dies d’abril de l’any de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCCXVIIII Vostres humils vassalls e besant la terra dessus seu els jurats de Murvedre». (ACA, Reial Cancelleria, Cartes Reials, Alfons el Magnànim, Sèrie General, 1231 (1419-4-3).
Carme Rosario Torrejón
Cronista Oficial de Quart de les Valls
