La devoció de Sant Blai a Estivella enllaça amb l’esperit tradicional de la comarca. Suposa un d’eixos sants que, perduts en l’ombra dels segles, ha tingut la sort de no perdre’s. No sé sap ben bé si la causa és una dosi de sort o tal vegada perquè les autoritats de cada moment han mantingut la il·lusió que sorgira en arribar els primers dies de febrer. De segur que, en tot açò, la voluntat del poble ha sigut protagonista. Sempre el veïnat festejant entre les amistats o en família faciliten que una festa continue viva en el calendari i no siga oblidada. A més, si repassem la història entendre’m com la bona fortuna és un element que ha influït perquè continuem celebrant-la des de segles.

L’actitud de les autoritats és el primer factor que explica que la devoció es consolide en la població, quan els repobladors s’assenten i configuren el poble. En uns anys en els quals la festa major era Sant Joan, per estar dedicat a ell el temple, sorgix una advocació en l’hivern. En eixe moment, naix la necessitat d’invocar-se un sant. Calia protegir-se de la mortal pesta i protegir els animals i les persones. En alguns municipis, Sant Antoni és el sant triat per a fer festa i defendre’s espiritualment contra els mals que arriben en l’estació més gelada de l’any. A Estivella, no se sap ben bé per quina raó es va preferir mirar a este bisbe i metge de Sebaste martiritzat el 3 de febrer de l’any 316, però fou així. La realitat és que l’any 1726, en les actes municipals, s’arreplega l’aprovació d’una partida pressupostària per al festeig i es diu que és un costum immemorial. Segurament, el promotor va ser l’església, com ho era de quasi tot. La realitat és que, si tingué continuació, fou perquè es trobava viu al poble. Eixa situació fou el primer ingredient que va fer sorgir la festa: la decisió de l’església i el suport de les autoritats.

Tanmateix, uns altres factors s’afigen perquè en el segle xix continue vigent la festa. De bell nou, una barreja de circumstàncies va aconseguir que no es perdera. Tal vegada, després que Sant Josep fora declarat nou patró el 1784 o que la devoció a la Santa Creu cresquera des que es va erigir el 1787, podia haver desaparegut el festeig de Sant Bai. Sens dubte, el fet que se celebrara a l’hivern i que les altres dos es programaren des de 1813 per octubre, explica que continuara. Una celebració no pertorbava a l’altra i podien coexistir. Però, realment el que va fer possible que continuara present Sant Blai en el calendari és la promoció d’una societat de Socors Mutus amb eixe nom per part de l’església. Potser, si s’haguera optat per crear una confraria, la sort haguera sigut diferent. Per exemple, la confraria dedicada a la Mare de Déu del Roser, sorgida en el segle xvii es va extingir. Passà el mateix amb la dedicada als Sants de la Pedra.

Però, en què consistia una Societat de Socors Mutus. Era una associació religiosa en la qual els seus socis quan es trobaven indispostos per a treballar o necessitaven l’assistència al metge, tenien l’ajuda necessària per a sobreviure a les adversitats. Estava presidida pel rector i tenia un fort contingut religiós. A més, s’encarregava, segons les seues possibilitats, de la programació de la festa. Se’n conserva un llibre d’actes de 1883. En ell, es diu que esta es va reconstituir per la qual cosa es desprén que és anterior a eixa data. Així que, si en el segle anterior el suport municipal i eclesiàstic foren essencials, en este temps l’existència de la Societat fou vital per a la continuació. Novament, la sort o les circumstàncies favorables feren sobreviure Sant Blai a Estivella fins al primer terç del segle xx. Se sap que fins a la Guerra d’Espanya va estar activa.

Després del conflicte bèl·lic, quan la necessitat econòmica va acabar amb festes, podia haver passat el mateix a Estivella. Sant Blai, malgrat tot, va continuar viva. La devoció del sagristà José Blasco Aparicio va fer que no es perdera. Durant anys va programar la continuació del ritual. És clar que hi ha una tradició que va ajudar al seu manteniment: la realització d’unes coquetes que des de feia molts anys es pastaven a les cases i al forn per a beneir-les eixe dia. Les característiques especials i que amb un segell es marcara la silueta del Sant li donava una personalitat pròpia i un vigor per a celebrar-la. La circumstància, per tant, ajudà també perquè una festa local no fora absorbida o diluïda.

En eixe context, cal destacar que posteriorment va sorgir una comissió de festes que potencià el festeig i que va agafar el relleu a José Blasco. Ells s’encarregaren de donar-li força també als actes lúdics. El seu paper va ser important. Quasi segur que, sense aquell grup, ara Sant Blai no seria més que un bon record a Estivella.

Una última data destacada fou la del 2014. En eixe any la comissió, per raons d’edat, deixà l’organització de la festa. Podria haver-se acabat tot. És difícil que sorgisquen grups de voluntaris dispostos a tirar avant una festivitat històrica. No obstant això, novament Sant Blai va tindre bona fortuna. Un grup de gent diversa i sense cap vinculació anterior es va decidir per continuar la tradició. Algunes coses s’adaptaren al nou temps. Per exemple les calderes foren encomanades i ja no les feien directament ells. També l’Ajuntament potencià la seua col·laboració subvencionant-lo i programant activitats.

La realitat és que Sant Blai ha sobreviscut als segles. Continua amb força esta tradició a la qual fa uns anys també s’ha incorporat una comissió taurina. Ara, la comissió de festes complix 10 anys. En este temps, on algunes tradicions han perdut força, resulta important. En una dècada no ho han tingut fàcil. Cal tindre en compte que no és el mateix ser fester o festera un any que organitzar any darrere any el mateix festeig. De fet, alguns membres han abandonat tot i que se n’han incorporat altres. El més destacat és que la il·lusió continua present.

En definitiva, una altra volta el 3 de febrer és motiu d’alegria per a Estivella i el Camp de Morvedre. Mantenim viva una altra tradició comarcal. És bon moment per a visitar el municipi i perquè el veïnat faça poble. Hem de destacar que podem celebrar que la comissió, amb gran esforç i dedicació, continua. Confiem que l’aniversari faça que s’incorpore nova gent i que la festa tinga cada dia un millor futur. Així que Sant Blai i Estivella ens obrim una vegada més les portes per a festejar i mantindre la nostra identitat. Aprofitem que continue i sobretot que tinga futur.

Lluís Mesa i Reig
Cronista Oficial d’Estivella