Estos dies, l’agenda política valenciana ha tingut un tema ben candent: el Dret Civil Valencià, que com hem vist, torna a ser un tema que no està en l’agenda espanyola, que no interessa als grans partits i tornem a patir un injust colp al nostre autogovern i al reconeixement de la nostra identitat com a poble. Ens quedem com estàvem.

I què és això del Dret Civil Valencià? En un estat autonòmic, on les comunitats tenen competències per a administrar-se i també legislar en certs aspectes (tots els que ens deixe l’article 148 de la Constitució), està bé també poder fer lleis referents al Dret Civil, que és el dret dels usos de la vida quotidiana. Des d’un lloguer, a una parella de fet; d’un règim matrimonial, passant per les herències; de les separacions i custòdies dels fills i filles, passant pels arrendaments… i de tot això ja s’havia legislat des del 1261 amb els Furs de València, un ordenament jurídic que, malgrat ser de l’època medieval, era ben avançat al seu temps en tot el context europeu. I les formes de fer i actuar, marcaren el caràcter i la forma de ser i d’actuar del poble valencià al llarg dels segles. Fins 1707, com bé sabran vostés.

Abolides les institucions forals (només se salvà d’eixa desfeta l’Arxiu del Regne de València, que continua fins els nostres dies), hem d’esperar-nos fins a l’any 1889, data en la que entra en vigor el Codi Civil espanyol, el qual aplicava i aplica el règim comú (que era el castellà), als territoris que no tenien o havien perdut el seu règim foral. Apareix en la vida quotidiana dels valencians i valencianes qüestions com la legítima en temes d’herències o els règim de “gananciales”, quan ací érem més de separació de béns, entre d’altres institucions jurídiques.

Que tota la culpa no és del Decret de Nova Planta, les dictadures ni de la transició. És cert, i el fet s’explica en manuals de Dret Civil, que a casa nostra no es feren els deures quan tocava. Fou durant el franquisme, quan molts juristes de diferents territoris de l’estat es posaren mans a l’obra i feren les Compilacions de Dret Foral dels seus indrets. I feren els seus deures els gallecs, els bascs, els catalans, els mallorquins, els aragonesos, els navarresos… i els juristes valencians d’aleshores, bé per seguir ofrenant glòries o per no ofendre a l’il·legítim cap d’estat, no feren eixa faena. Com dirien en castellà, «de aquellos polvos, estos lodos».

I vingué la democràcia i el procés constituent. I ens trobem amb l’article 148.1 8è que diu que l’Estat tindrà la competència exclusiva en: «Legislación civil, sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades Autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan. En todo caso, las reglas relativas a la aplicación y eficacia de las normas jurídicas, relaciones jurídico-civiles relativas a las formas de matrimonio, ordenación de los registros e instrumentos públicos, bases de las obligaciones contractuales, normas para resolver los conflictos de leyes y determinación de las fuentes del Derecho, con respeto, en este último caso, a las normas de derecho foral o especial». I el «allí donde existan» fou tirar mà de les compilacions de dret foral que ací no s’havien fet. Ole tu!

Vista la cosa, el dia 29 de juny, farà 317 dies que les valencianes i valencians continuem igual que estàvem en matèria de Dret Civil Valencià. Ara no ha estat un rei francés qui ens ha negat la possibilitat de que les Corts Valencianes legislen sobre el dret privat que regeix les vides de la seua ciutadania. PP i PSOE, com no, han passat olímpicament de l’oportunitat històrica que teníem d’incloure en la reforma de la Constitució pendent, per eliminar el terme ‘disminuit’ del text constitucional, i de pas, aprovar el reconeixement del Dret Civil Valencià. En secret, els líders dels dos partits hereus del turnisme i del «atado y bien atado», han acordat que es negue la tramitació de l’esmena a la reforma constitucional per reconéixer el nostre dret privat. Malgrat l’acord que al respecte ha existit -o existia- al parlament valencià. Malgrat el suport institucional de 542 ajuntaments valencians i de moltes entitats de la societat civil valenciana.

Seguim com estàvem, o pitjor, però cal agrair l’esforç de l’associació de Juristes Valencians pel gran treball i per la tasca d’unitat de la societat valenciana en defensa dels nostres interessos i del que és just per al nostre poble. Qui sembra, cull.

Enric Cuenca i Teruel
Compromís per Sagunt