Fa un any escrivia sobre el terme col·lapse, en un article que parlava sobre dos llibres del politòleg Carlos Taibo: Col·lapse: capitalisme terminal, transició ecosocial, ecofeixisme i Decreixement: una proposta raonada. En ell, em feia servir del primer títol per a parlar sobre els indicadors que anuncien un final dràstic del mode de vida actual, i m’emplaçava a escriure una segona part per tal de fer un anàlisi del segon títol.
Malgrat ser un gran llibre i la proposta sobre decreixement de Taibo estar veritablement raonada, sembla que, una vegada més, la realitat ens passa per damunt, fent-me arribar a la conclusió que fem tard per a posar-li solució a la situació actual. Així que, lamentablement, dedique la segon part a escriure sobre la realitat actual i de com sembla que ens encaminem cap a una forma d’ecofeixisme. El colonialisme europeu o el nazisme, són uns exemples viscuts ja.
És menys conegut que en el nazisme primigeni tenia prou pes l’ala verda del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemà, que tenia com una de les seues puntes de llança a Richard Walter Darré. Futur ministre d’agricultura i alimentació entre els anys 1933 i 1942, Darré basava la seua acció política en el “Blut und Boden” (sang i terra), terme encunyat als anys 20 que beu del racialisme i del romanticisme nacional francés de finals del segle XIX. Ell va ser, segons alguns historiadors, qui va convéncer Hitler sobre la conveniència d’exterminar els jueus i altres grups minoritaris. I m’ho crec! Només cal llegir un poc sobre el personatge per a flipar prou... El fet és que Darré i altres membres del NSDAP formaven un grup de pressió dins del partit que entre els seus postulats tenien com a element nuclear la qüestió ecològica, defensant la tornada al món rural , i sent molt crítics amb la industrialització. Això sí, totes les seues reivindicacions tenien com a fi beneficiar al que ells entenien com a raça superior, tractant d’imposar les seues regles a la resta, sotmetent i inclús exterminant a altres pobles. D’aquesta manera arribaven a donar-se la mà el conservacionisme ecologista amb el genocidi i el terror cap al diferent. L’aproximació a la guerra va ocasionar que deixaren a banda les polítiques conservacionistes per tal de donar lloc a una Alemanya productivista, recurrint a la indústria pesada, i en definitiva militarista.Ens inclinem a pensar que moviments com el nazisme sorgiren en un moment puntual de la conjuntura d’eixe període històric, però no ens equivoquem, és un moviment que té molta vigència i podria retornar, no en forma de melancolia nazi recuperant símbols i maneres, sinó que naixeria dels nuclis de poder actuals ben conscients de l’escassesa actual de recursos. Este coneixement sobre la mancança actual de recursos i matèries primeres, i l’acceptació de l’existència d’un canvi climàtic, fa que llevem a forces polítiques com VOX de l’equació ecofeixista.
Arribats a este punt no resultarà sorprenent que recomane la sèrie The Handmaid’s Tale per tindre una aproximació del que podria ser una societat ecofeixista.
Este estiu s’han superat tots els registres i de sobra. Hem viscut incomptables nits tòrrides i hem “gaudit” de banys a la mar amb un aigua amb 30º estupendíssims de temperatura. El nivell de desgel en l’Antàrtida és tal que ha dut als experts a anunciar canvis dràstics en les grans corrents globals, i es mostren incapaços de predir les conseqüències que comportaran. Ací a prop, al delta del Ebre, van viure una tempesta que va arribar a tindre una alçada d’uns 20 km, quan lo normal són uns 14km! Què vol dir açò? Quan una tempesta arriba a capes tan altes es donen les condicions necessàries per a patir episodis de pedregades molt fortes, per damunt de la mitjana. A la Sènia van caure la setmana passada pedres d’uns 10 cm de diàmetre. En Canadà la superfície total incendiada supera ja els 12 milions d’hectàrees, quan al 2021 (any rècord) es situaven al voltant de 3,5 milions. Podem parlar de Grècia, Tenerife, i molts territoris més incendiats.
Tots estos episodis de canvis dràstics de temperatura, tempestes brutals, incendis, etc., comportaran irremeiablement un canvi en el repartiment de matèries primeres, emigracions massives, reequilibri de forces (BRICS), més guerres... Estos dies estem vivint una onada de colps d’estat a Àfrica. En la majoria dels casos cansats de governs titelles al servei d’occident busquen nous aliats que els permeten desenvolupar-se més justament. Perillen l’urani que alimenta les centrals nuclears de França, el petroli, l’or, i atenció, el gasoducte transsaharià que proveeix a Europa.
En la nostra mà està si volem ser part d’una transició ecosocial cap a un nou model de relació amb la natura desconegut fins ara, o deixar-nos dur cap a un model ecofeixista que l’únic que farà és continuar agreujant les diferències entre els éssers que habitem este món. Crec que som a temps.
Albert Oliver Sáez
Compromís per Sagunt
