#wikimorvedre: Fill adoptius de Sagunt: Emili Llueca

Escrito por Albert Llueca i Juesas
Viernes, 01 Julio 2022 21:01

L’Ajuntament dins del seu Reglament d'Honors i Distincions té l’opció de nombrar fills i filles adoptives de la ciutat com a reconeixement de mèrits especials de qualsevol índole o serveis extraordinaris amb distincions de caràcter estrictament honorífic.
Podem fer una llista però anirem publicant-les poc a poc, comencem.

Emili Llueca va ser Cronista Oficial de Benifairó de les Valls (des de 1971), la Vila de Benavites (des de 1990) i Quartell (des de 1992), totes elles de la província de València. Nascut a Quartell (València) el set de juliol de 1949. Batxiller. Va realitzar diversos cursos i màsters sobre periodisme, història i conservació del patrimoni històric i industrial. Màster Periodisme 91 de la Universitat de Navarra. Ha participat en el Seminari Internacional Periodisme 92 organitzat pel capítol Español de la Society of Newspaper Design. Professional de premsa.

Va exercir la seva professió en una editorial valenciana. I és l'iniciador, a la fi dels anys seixanta, de l'Arxiu Llueca-Juesas d'Imatges de Sagunt que pel seu interès ha estat inclòs en l'Inventari General del Patrimoni Històric Espanyol (Llei 16/1985 de 25 de juny) i en l'Inventari del Patrimoni Cultural Valencià (DOGV, 2.554 de 19/07/1995).Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. Com cronista és autor de més de cinc-cents articles sobre diversos temes i assumptes relatius a Sagunt i el Camp de Morvedre.

Col·laborador assidu, des de fa dècades, de nombroses publicacions tant locals com autonòmiques i nacionals, entre elles Arse, Braçal, Anals de la R. Acadèmia de Cultura Valenciana, Cròniques de les Assemblees dels Cronistes del Regne de València, El Económico, Levante EMV, Las Provincias, etc.

El 3 d'abril de 2009, el regidor popular José Luis Martí, amic personal de Llueca, era l'encarregat de llegir la proposta d'acord. Martí va fer una breu biografia de l'escriptor de la Vall de Segó. Els portaveus dels grups, a excepció de Segregació Portenya, que va preferir no fer ús de la paraula, van coincidir a reconèixer els mèrits del cronista de Benifairó, Quartell i Benavites. Des d'EU, Francisco Aguilar, destacava la tremenda accessibilitat de Llueca, “quan veia que les coses no anaven bé, sofria, perquè estimava a aquesta ciutat” i respecte a aquest acte, Aguilar ressenyava que “és el mínim que es pot fer per ell”.

El nacionalista Quico Fernández parlava del “treball que ha realitzat al llarg de la seva vida, és impressionant, tan gran com el buit que deixat una persona que va realitzar una contribució extraordinària a aquesta ciutat”. La socialista Gloria Calero ser va referir a Llueca com “un enamorat de Sagunt que tot el que va fer va ser de manera altruista”.

Finalment, l'alcalde de Sagunt, Alfredo Castelló, que apuntava al principi que aquest és el major reconeixement que pot rebre una persona no nascuda a la ciutat, va voler agrair el consens, “Emilio ha deixat un enorme buit social, com demostra el fet que no hi hagi acte al qual vagis en el que no se li recordi. Aquest acte fa justícia, perquè és el mínim que podíem fer per ell, que no era el cronista oficial de Sagunt però que sí que era el cronista del poble”.

Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre

Más en esta categoría: « La ciudad olvidada Libertad sin ira »

 

 

SUCESOS

SALUD