Els cursos 1976-77 i 1977-78 van ser una revolució a l’escola de Vilanova de Prades, amb l’arribada d’un jove mestre valencià, Manel Civera. Quatre dècades després la seva figura encara és molt recordada i, per això, l’Ajuntament del municipi ha impulsat l’edició del llibre Vilanova de Prades. Com el mestre Civera va revolucionar el poble (Silva Editorial), escrit pel pedagog i descendent del poble Salvador Domènech. El cos central de l’obra és Vilanova de Prades. Curs 76-77, un llibre elaborat pels alumnes de l’escola, però també inclou altres materials, com una entrevista al mestre i a alumnes que el van tenir. El llibre permet copsar l’impacte que van tenir aquestes tècniques de renovació pedagògica que donaven un protagonisme a l’infant, a anys llum de l’escola franquista.
El gran esdeveniment del curs 1976-1977 a l’escola de Vilanova de Prades va ser el llibre sobre el municipi que van escriure els mateixos alumnes. Un dels pares, que treballava al Banesto, es va oferir a finançar-lo, i se’n van imprimir unes desenes d’exemplars que es van vendre. El treball va ser premiat en el Certamen Sant Maties de Montblanc i en el II Premi Didàctic Ramon Llull, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El segon curs de Civera a Vilanova de Prades va ser més plàcid, amb la satisfacció del llibre i els premis obtinguts, i van realitzar sis números de la revista Aprèn!, un clàssic del mètode Freinet.
Però qui és Manel Civera? Nascut a Sagunt el 1947, Manel Civera i Gómez va estudiar magisteri mentre treballava a l’empresa Metal·lúrgica Saguntina. A València hi havia, des de finals dels anys seixanta, un dels nuclis més importants dels Països Catalans de mestres i pares impulsors del mètode Freinet, el Grup de Mestres de l’Escola Moderna de València, i Civera va entrar a formar-ne part el 1970. El curs 1970-71 un grup de pares i mestres van crear l’Escoleta de Benetússer. El mètode Freinet engloba diferents tècniques, elaborades i desenvolupades per Célestin Freinet (1898-1966), un pedadog francès considerat l’impulsor del mètode de renovació pedagògica dins el marc del moviment anomenat Escola Nova. Segons Freinet, l’escola serveix per aprendre, però l’aprenentatge no es pot fer mitjançant una intervenció externa a l’alumne, sinó que ha de provenir del mateix alumne.
El curs 1976-1977 Civera va obtenir plaça a l’escola d’Ulldemolins, al Priorat, però se la va intercanviar amb la seva dona, Francesca Gimeno, que tenia plaça a l’Escola de Vilanova de Prades. A la localitat de la Conca de Barberà va estar-hi dos cursos. Després Civera i la seva dona es van traslladar a Sagunt, on van seguir la carrera docent aplicant els mètodes Freinet i fent una gran feina en la normalització del valencià.
En 1981 serà l'iniciador, entre altres, del Grup d'Estudi del Medi "Murbíter" que té la seua seu en el col·legi públic Cronista Chabret. “Murbíter” té com a finalitat fonamental l'elaboració de materials didàctics.
Civera es va jubilar el 2007. Durant nou anys va ser regidor del Bloc a l’Ajuntament de Sagunt. Ha escrit llibres de didàctica i història.
Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre
