Continuant en la història, al març de 1810, el Mariscal Suchet avançava cap a València i Romeu va picar incessantment el seu retaguardia. Al pas dels francesos per Morvedre, aquests es van venjar i van destrossar les seues pertinences. Es van apoderar també dels seus diners i altres papers a pesar que l'esposa de Romeu els havia amagat en un hort de la seua propietat.
En eixe mateix mes va ser nomenat comandant dels dos batallons de milícies honrades de Xest i Xiva, que componien el cinquè cos saguntí. En 1811, el 25 d'octubre, es lliura la batalla de Sagunt amb derrota per als espanyols. Romeu, al capdavant dels 2 batallons de les Milícies Honrades de Xest i Xiva, s'aquartera a Riba-roja de Túria per a la defensa del pont sobre el Turia d'aquesta població. Per a l'exèrcit francès, que venia d'Aragó, aquest era pas obligat abans d'assetjar València. A pesar de la derrota, Romeu va merèixer el reconeixement per la defensa del pont del General Blake. Quan es va rendir València als francesos es van dissoldre quasi totes les milícies organitzades en el Regne de València. Romeu es va dirigir llavors a Alacant a oferir els seus serveis a la Junta de Guerra d'aquella ciutat. Mentrestant, la seua dona s'amagava en les muntanyes amb els seus 3 fills.
En 1812 organitza aixecaments populars en diversos pobles d'Alacant. Creua les forests d'Elx i dispersa una partida enemiga que intentava tallar-li el pas en les Pedreres. Des d'ací continua cap a Novelda, des d'on acudeix a reunir-se amb els camperols en “Els Salinetes”. Acudeixen voluntaris de Caudete, Font de la Figuera, Ibi, Cocentaina, Bocairent, i assoleix formar un complet grup de guerrillers. En Ontinyent s'entrevista amb el guerriller Cortès, i junts reuneixen ja uns vuit-cents homes, que com baptisme real de sang tindran un dur enfrontament entre Xixona i Mutxamel. Després d'organitzar els escamots de la vall d'Albaida, Romeu parteix a noves destinacions. Combats a Cocentaina, Alcoi, Petrer, Albaida.
Prompte els francesos es van adonar dels coneixements militars que tenia i de les seues habilitats per a alçar l'ànim als espanyols, i van començar a perseguir-li activament. Romeu es va refugiar en Alatoz, al peu de la serra de Chinchilla en els límits de les províncies d'Albacete i Cuenca i es converteix en el lloc de recluta i entrenament dels voluntaris. De tal manera es van atemorir els francesos, que contra el campament dirigeixen els atacs de la Brigada de Maupoint, composta del 4º regiment de Caçadors Napolitans, part del 16 de Húsares i del 11º de Caçadors de línia. Els resultats obtinguts són que cada atac és un fracàs francès i un nou motiu d'orgull per a Romeu i els seus. Rebuts reforços, Maupoint ataca de nou i torna a patir nou daltabaix. La mateixa sort va córrer el general Pàris que va intentar en va recuperar l'honor perdut pel seu antecessor. No podent capturar a Romeu els francesos, van intentar atraure-li per mitjà de la persuasió. El Comandant Major de València, Anné, li va remetre un plec per conducte de Jacomet, governador de Bunyol, en el qual li oferia totes les consideracions i tot tipus de protecció si regressava pacífic a la seua llar. Romeu va rebutjar l'oferta per escrit i ho va tornar a intentar el general Suchet. Aquesta vegada, també va rebutjar Romeu l'oferta escrivint-li:
“Que mientras hubiese un palmo de terreno libre en España, le había de defender como buen patriota y fiel súbdito de su augusto monarca el señor D. Fernando VII, y que la suerte de su patria había de ser la suya”.
Poc temps després va rebre una ordre del seu cap immediat el Excel·lentíssim senyor Luis de Bassecourt per la qual reclamava tots els oficials, sergents, caps i soldats dispersos que se li havien unit i que formaven el gruix del seu exèrcit. Va protestar Romeu però va acabar cedint, quedant quasi desemparat i sol.
Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre
