“Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo... a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.” article 35 de la Constitución Española

 A l’Estat espanyol les dones treballem gratis una mitja de 51 dies cada any si les comparem amb el salari dels homes. Podríem dir, aplicant aquest greuge a l’any en curs, que des de l’11 de novembre fins a cap d’any, les treballadores no percebem el sou corresponent, treballem debades. 

Aquest fet dramàtic, la bretxa salarial, no es manifesta per diferència de treball, ni per dedicació o categoria professional, ni tan sols pel tipus de contracte laboral; ocorre pel simple fet de ser dones, tot i ser cert que avancem en drets laborals. Una dada: les valencianes patim una bretxa salarial de més del 22%, superior a la mitjana estatal i europea, per la qual cosa la precarietat laboral té cara de dona: més atur, més temporalitat, més treball a temps parcial, pitjors prestacions durant la vida laboral i a la jubilació. 

Mentrestant, com cada 6 de desembre, ens farem un fart de vore representants polítics que s’omplin la boca, el pit, i d’altres la cartera, defensant i celebrant la Constitució espanyola. Defensant-la de ‘los enemigos de Espanya’, i ‘contrarios a la Constitución’. Ells, amb les seues maquinàries electorals i un exèrcit de mitjans de comunicació dedicats exclusivament a amplificar el seu missatge caduc i buit. Polítics, tots ells i elles, del PP i del PSOE, però també de les noves marques de la dreta més casposa i reaccionària, tots i totes, sense distinció traient pit en defensa dels articles de la carta magna que blinden els seus privilegis, però obliden articles com el 35, que hauria de protegir fets com aquest:

 Al sector de les encaixadores als magatzems de taronja les treballadores som doblement penalitzades, per ser dones i per formar part de la classe treballadora en un món capitalista violent amb la classe obrera. Treballadores del sector alimentari, essencial en temps de pandèmia, condemnades a vore en perill els nostres drets laborals. 

A hores d’ara estem immerses en el debat per renovar el conveni del sector i - oh sorpresa!- la patronal es despenja amb unes condicions laborals abusives, pròpies d’un règim de semiesclavitud, lluny de considerar que som una baula bàsica de la cadena alimentària en la producció citrícola. Una burla i un insult per part de la patronal, gran part cacics de l’agricultura valenciana, tan poc democràtica i avançada com demostra la indignitat de les mesures que volen implantar. 

Poca broma: jornades laborals de 10 hores, inestabilitat de l’ocupació, salaris indignes, setmanes de 7 dies laborables… Davant d’això, posarem la cara al vent, anirem a la vaga de la mà de les plantilles de treballadores i dels sindicats. Continuarem la lluita que ha caracteritzat els nostres pobles de la Vall de Segó en el passat, som la punta de llança de la defensa dels drets dels treballadors del camp i les treballadores dels magatzems. 

Plou sobre banyat aquesta abusiva proposta de la patronal i, per tot això, Esquerra Republicana es posa al costat de la lluita i reivindicacions de la classe treballadora, animem a les plantilles d’encaixadores dels magatzems i els sindicats a defensar fins al final els drets de les treballadores. 

Per la dignitat de les treballadores i treballadors de la taronja: ni un pas enrere! 

Elo Chamarro i Fernández
Secretaria de Ciutadania d’Esquerra Republicana del País Valencià i treballadora de magatzem de taronges