La societat on vull viure coneix i respecta les decisions, no jutja la llargada de la roba ni el color del maquillatge, dona suport a la valentia i a la feina de les dones i ens fa confiar que un futur lliure és possible. Aquesta societat garanteix a les dones el seu lloc a la ciència i compta amb una escola en què coeduquem per acabar amb la violència patriarcal.

La societat on vull viure ha de ser lliure, on el domini de l'home sobre la dona, en totes les seues vessants, quede reduït a cendra. Ha de caminar farcida de mans masculines que ens acaricien amb estima i respecte, i buida d’aquelles que ens maltracten i assassinen.

La societat on vull viure no compta amb punts violetes perquè no hi ha perill que les dones siguen assetjades en grans esdeveniments mentre ho passen bé i es diverteixen, i és una societat on puc estar tranquil·la quan la meua filla o neta ixen a les nits i no he de preocupar-me per si tornen soles a casa.

Vull viure LLIURE, TRANQUIL·LA I SENSE POR, vull dur roba sense prejudicis, i que se'm tracte d'igual a igual, que se’m respecte en la meua professió, sense cap identificació de sexes.

La societat on vull viure no ha de tindre cap dona sotmesa a un home; no ha d'haver-hi ni una sola dona que venda el seu cos als desitjos dels homes; ni una sola xiqueta casada amb un home que ha pagat per ella. Les dones volem caminar lliurement per la senda de la vida, jugar amb les mateixes regles que els homes. Vull un futur on el gènere no siga un motiu per a la injustícia.

La meua societat no elegeix entre el blau i el rosa, perquè no planifica qui pot tindre poder i qui obeir, qui decideix el que podem pensar desitjar i realitzar, perquè ser home o dona no marca una diferència social. Vull viure a una societat on la meua filla i les filles dels meus fills puguen dir alt i clar el que pensen, el que senten i que estimen a qui vulguen sense ser jutjades, amenaçades, criticades o criminalitzades per ser dones.

Vull viure en una societat inclusiva, alegre i feminista, que es preocupa per cuidar i ben tractar les persones, potència la igualtat en tots els seus àmbits i imposa nous models de masculinitat igualitària, deixant enrere les masculinitats hegemòniques que perpetuen el sistema patriarcal.

La societat on jo vull viure respecta les decisions que prenc sense jutjar-me per ser dona; no em recrimina per tindre clar que no vull ser mare i tampoc s’escandalitza per veure els meus pits lliures i sense censures. Vull viure en una societat en què que elegisc ser lliure i no valenta, on mai haja de callar. Una societat on no siga necessari un dia contra la violència masclista, i on les paraules femenines tolerància i llibertat s’imposen al maltractament i les vexacions.

En la nostra societat, el violeta serà sols el més joiós color de l’Arc de Sant Martí i ja no el símbol de la lluita de les dones per la igualtat i la no-violència cap a elles. Les ulleres violeta, finalment, romandran en el calaix dels desitjos aconseguits, ningú ens dirà com hem de viure i totes nosaltres podrem ser per fi tres voltes rebel.

Aitana Àlvarez Martinez, Belén Català Estada, Roser Furió i Antoni, Teresa Garcia i Muñoz, Anna Gómez i Martínez, Lia Gutiérrez i Gargallo, Clara Navalón Suàrez, Veva Martínez Suay, Emma Martinez Martí, Asun Moll Castelló, Cristina Rodríguez i Díaz, M.Eugènia Sánchez Rambla, Maria Gloria Sánchez Martín, Maria Josep Soriano i Escrig i Remei Torrent i Ortizà
Dones amb Compromís Sagunt