La mobilitat és intrínseca a l’ésser humà, però aquesta no ha sigut igual al llarg de la història. Va ser la revolució industrial la que va suposar un canvi radical en la mobilitat, que es va desenvolupar a partir de la segona fase amb el ferrocarril. Des de llavors, les persones ens hem desplaçat amb major assiduïtat i recorrent majors distàncies, primer amb la màquina de vapor i hui dia amb el cotxe o l’avió. Però no va ser fins a la segona meitat del segle XX quan es va començar a parlar de mobilitat sostenible en veure els problemes que la mobilitat motoritzada generava sobre la vida. És per això que es van començar a aplicar tímides polítiques encaminades a reduir els efectes negatius del motor. Aquestes incipients polítiques tenien com a objectiu reduir la pressió del vehicle motoritzat a les ciutats alhora que es redueix el consum de combustibles fòssils.
No ha sigut fins a aquests sis últims anys quan vertaderament s'ha apostat per polítiques valentes més o menys encertades per a millorar la qualitat de l'aire. Però això necessita finançament, un finançament que no és just amb la nostra terra tal com ha quedat patent de nou en la distribució d'ajudes per al transport metropolità. Un any més són Madrid i Barcelona les ciutats que més diners reben per al transport metropolità a diferència de València, que enguany no rebrà diners. En els últims deu anys Madrid ha rebut 1350 milions i València 83. Aquesta situació d'infrafinançament genera que el transport públic no millore tant com voldríem, i és per això que el Govern del Botànic ha de fer un esforç extra endeutant-se per a tindre un transport públic més adequat del que teníem anys enrere. Amb un finançament just en matèria de transport, podríem ampliar la xarxa de metro de les principals ciutats de la Comunitat Valenciana, renovar la flota d'autobusos metropolitans i crear la targeta ‘’mobilis’’ que compatibilitze en un sol bitllet el tren, el metro i els autobusos urbans i interurbans.
La Ciutat de València n’és un bon exemple de territori amb una bona política de mobilitat sostenible. Entre les accions que ha dut a terme es troben la renovació de la flota de l'EMT, l'ampliació de carrils bicis o la conversió en zona de vianants del centre. No obstant això, molt queda per fer i per millorar, com els ‘’pàrquings dissuasius’’, seguir amb la conversió en zona de vianants o introduir progressivament més llocs per a recàrrega elèctrica. El fet important és que s'ha trencat amb la dinàmica anterior que era posar mesuradors de contaminació en la perifèria o no renovar la flota de l'EMT durant 3 anys, entre altres actuacions absurdes i irresponsables.
Acostant-nos a la nostra ciutat Sagunt i com a usuari diari del seu transport públic he de dir que molt queda per millorar. D’agrair és quan en l'anterior legislatura es van aconseguir tres nous busos de 63 places per a anar a València, i un autobús híbrid per als transports urbans. Però cal seguir per aquest camí, renovant la flota, amb busos híbrids nous, i no de segona mà, i acurtant les freqüències de pas en el transport urbà que avui en dia, i després de recuperar els horaris habituals, continua sent d'una mitjana de 27 minuts. D'altra banda, s'ha de seguir en la dinàmica actual d'ampliar el traçat de carril bici i potenciar l'ús de la mateixa a la nostra ciutat. Al cap i a la fi, es tracta de fer aquestes xicotetes grans coses que canvien la qualitat de vida de les persones i contribueixen a ser una mica més respectuosos amb el planeta que ens acull.
Finalment, com graduat recentment en Geografia que soc i amb els meus coneixements en urbanisme i ordenació del territori, vull advocar per la cogovernança entre administracions i sectors. El futur de la mobilitat de les ciutats implica planificar el territori d'una manera més sostenible i no a força de destruir horta per a ampliar la carretera. És per això que les noves dinàmiques i escenaris de l'urbanisme a escala local, i la planificació del territori a escala regional, necessiten que s'incorporen els nous patrons de mobilitat a fi de fer territoris molt més consolidats, més sostenibles i més integradors, perquè no oblidem que el transport públic ens iguala a tots.
Àlex López Lázaro
Joves amb Compromís Sagunt
