#wikimorvedre: Sants de la Pedra

Escrito por Albert Llueca i Juesas
Viernes, 31 Julio 2020 19:02

Les festes patronals. I les festes religioses en general han sigut una de les manifesta-cions culturals més importants al llarg de la història, i, en certa manera, encara ho continuen sent. Molt s'ha escrit sobre elles. No obstant açò, malgrat el seu caràcter religiós, la Teologia és incapaç d'explicar-les de manera satisfactòria, i ha sigut l'An-tropologia social i cultural la que les ha explicat amb major encert i profunditat, a causa del seu caràcter popular. No obstant açò, aqueixa explicació antropològica continua sense explicar nombrosos aspectes de les festes religioses i patronals.

El seu caràcter identitari, per exemple, no explica per què les festes religioses i patro-nals tenen molt major arrelament popular que altres símbols identitaris locals o na-cionals, o per què continuen tenint tant d’arrelament popular en una societat majori-tàriament laica. Tampoc explica per què els portants han de patir en portar sobre els seus muscles el pes dels passos de la Setmana Santa, ni per què aqueixos passos, i les imatges que sustenten, s'adornen amb tant de luxe i posseeixen tant de valor artístic, entre altres coses. Per a explicar tots aqueixos aspectes d'aquestes festes cal recórrer a la història. És el paral·lelisme entre els elements festius i els històrics i socials el que permet comprendre’n l’origen, el desenvolupament i les característiques peculiars, ja que aquest tipus de festes ha tingut una funció en la societat de cada període històric. El mètode hermenèutic està vigent, però els símbols festius s'interpreten ara tenint en compte el paral·lelisme que tenen amb els elements i institucions de la societat al llarg de la història. Els resultats d'aquest mètode són significatius i les conclusions, clares i clarificadores.

Abdó i Senén, Sants de la Pedra. Els patrons masculins de Sagunt. La devoció als germans Abdó i Senén (la seua festivitat el 30 de juliol) és proverbial en el món pels seus admirables miracles. Salvant els camps de la temuda calamarsa destructora, es fan creditors de l'àlies de Sants de la Pedra, per ser, com a bons dioscurs, protectors de sembrats i collites. Van ser els indiscutibles patrons dels agricultors de tot l'orbe cristià, abans que arribara i s'introduïra segles més tard a Espanya, i foren desplaçats per la figura de Sant Isidre Llaurador, sant castellà la festivitat del qual es va imposar durant el segle XVIII i sobretot en les primeres dècades del XX, fomentant al seu torn i donant nom a nombroses cooperatives i associacions del camp.

En 1644 van ser proclamats patrons de la ciutat, i les seues relíquies van ser portades des de Roma per fra Bernardo Pellicer, després del permís obtingut del papa Innocenci VII, de manera que se’n va festejar l’arribada. En 1695 els jurats de la vila van encarregar a l'arquitecte Rafael Martí una capella, d'estil barroc, al convent de Sant Francesc per a donar-los culte. Precisament d'aquestes dates ha de ser el reliquiari de major grandària i obstinació.

És per això que enguany fa 325 anys del relicari on es troben les restes dels Sants de la Pedra a Sagunt.

I d’ahi els Goigs als mateixos que expliquen, que “Pues que sois nuestros Patrones y gozáis del sumo bien; Glorioso Abdón y Senén, oíd nuestras oraciones. Ricos en Persia nacisteis, siendo de tan nobles Reyes, de Dios las sagradas leyes, exactamente cumplisteis; pero no os desvanecisteis con tan plausibles blasones. Vuestras reliquias sagrades vinieron en esta tierra: toda plaga se destierra en donde son veneradas; las cosechas son cobrades por vuestras intercesiones. Los de Morvedre con celo imploran vuestra piedad; en cualquier necesidad socorredlos con desvelo por que consigan el cielo pues os tienen por Patrones”.

Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre

Modificado por última vez en Viernes, 31 Julio 2020 17:24

 

 

SUCESOS

SALUD