L'Ajuntament de Sagunt, per iniciativa de la delegació de Cultura, ha acordat posar nom, en uns casos i en uns altres els canviarà, a 33 carrers i places, segons ha acordat la Junta de Govern Local. És per això que intentarem des d’esta pàgina poder aportar el perquè de la importància d’estos carrers en el nostre Nomenclàtor.

Entre els criteris que s'han seguit destaca, en primer lloc, el dels veïns i veïnes de Sagunt que han lluitat pels drets cívics, laborals, socials, culturals o esportius i que han contribuït a la cohesió social, al teixit associatiu, a la convivència, al desenvolupament cultural del nostre país i a la millora de la qualitat de vida de les persones del municipi. És el cas dels carrers Miguel Campoy, Antonio Morcillo, Miguel Zaplana i la plaça José Valero Ruiz, situades entre el cementeri i el barri Els Vents; així com el carrer Joan Camarena en el barri Churruca o la plaça Simón Montolío Solsona, prop de l'avinguda 3 d'Abril. En el nucli de Sagunt seran els carrers Ximo Michavila, al nord del Palància, o la plaça Mossén Vicente Gil.

En segon lloc, este canvi també perseguix un reconeixement a eixes dones saguntines o valencianes i als col·lectius que han destacat en l'àmbit de la lluita política i sindical, la lluita pels drets socials i cívics o que han destacat en la lluita per la igualtat de drets socials i de gènere i l'acció feminista. També a dones marginades, recusades o fins i tot represaliades per l'únic motiu de ser dones. Així, s'ha denominat una plaça amb el nom Col·lectiu 8 de Març, en la zona internuclis, o el Passeig de les Tretze Roses, en la mateixa zona.

A més, diferents carrers portaran el nom de dones com Maria Correa Navarro, casada amb José Romeu que va ser represaliada per ser dona i ser cònjuge de Romeu, el qual va tindre sempre el seu suport indispensable per a aconseguir els seus objectius. O retran reconeixement a altres dones valencianes com Alejandra Soler, Guillermina Medrano o Maria Cambrils. I, també, fer un reconeixement públic a dones que destaquen en l'àmbit de l'art i la cultura, siga la literatura, música o pintura, tal és el cas d'escriptores valencianes destacades que han escrit en valencià com Maria Beneyto, Carmelina Sánchez-Cutillas, Montserrat Roig o Beatriu Civera, els noms de les quals figuraran en diferents carrers de la zona internuclis i de Baladre. En l'àmbit de la música, la soprano internacional Lucrecia Bori o les pintores valencianes Dorotea i Margarita Joanes, en el barri de Churruca.

També s'homenatjarà valencians i valencianes que han contribuït a la defensa dels valors democràtics contra el totalitarisme i els corrents feixistes com és el cas del General Vicente Rojo, nom que acompanyarà al carrer Humanista Manuel Sanchis Guarner, Amado Granell, alliberador de París, Guillem Agulló o Julio Just que va contribuir a la seua sostenibilitat durant la II República.

Finalment, s'ha fet un reconeixement a les ciutats agermanades o que tenen un vincle històric amb Sagunt com Millau o La Unión. També a científics valencians com el carrer Botànic Cavanilles que estarà entre els col·legis Ausiàs March i Villar Palasí o un homenatge a aquells que fan possible, entre d’altres, la música valenciana tradicional, com és el cas del carrer Dolçainers.

Començarem amb Miguel Campoy i Adell, que va nàixer en Quart de les Valls en 1945 i va faltar en València a l’any 2018. Metal·lúrgic. Sindicalista. Va conviure amb els seus avis materns fins als nou anys en què es trasllada, amb la seua família, a Port de Sagunt on continuarà la seua formació escolar, primer en el col·legi de Ntra. Sra. de Begoña fins als catorze anys en què ingressa a l'Escola d'Aprenentes d'Alts Forns de Biscaia, S. A. Finalitzats els seus estudis passarà a formar part de la plantilla de la companyia metal·lúrgica, després Alts Forns del Mediterrani, S. A. i, finalment, convertida en Sidmed fins a la seua prejubilització.

Triat per a dirigir la Caixa Complementària dels Obrers d'Alts Forns de Biscaia, l'objectiu dels quals era complementar les prestacions de la Seguretat Social. Al costat de xicotets grups, dins del Partit Comunista d'Espanya i com a responsable del moviment obrer local, va treballar amb afany per a aconseguir els règims de llibertats públiques i sindicals aconseguides després de la desaparició de la dictadura franquista.

En les eleccions sindicals d'octubre de 1982 Juan Miguel Campoy és triat per majoria absoluta de CC.OO (Comissions Obreres) president de l'òrgan unitari i iniciant-se el procés de reconversió més cruel patit pels treballadors siderúrgics que va culminar amb els acords d'abril de 1984. Posteriorment i abonats pels sindicats CC.OO, S.N.I., U.G.T., empresa i Comitè d'Empresa es formalitza el Fons de Promoció d'Ús d'Alts Forns del Mediterrani al qual s'adhereixen més tard Biscaia i Astúries.

Va ser president delegat de la unitat territorial de València del F.P.E., així com vocal, per CC.OO, en el Consell Rector del F.P.E. del sector siderúrgic integral fins a la seua dissolució. Amb l'aparició d'Esquerra Unida és proposat, en les eleccions de 1986, per a encapçalar la llista per a l'Ajuntament de Sagunt, proposta que es repetirà en dues ocasions consecutives. Va ser portaveu del seu grup a l'Ajuntament presentant, per diferències de plantejament, la seua dimissió i renúncia a l'escó.

Albert Llueca i Juesas
President de l’Arxiu Camp de Morvedre