Este matí hem pogut escoltar de veu del Conseller d’Economia Sostenible, Rafael Climent i del Secretari Autonòmic, Enric Nomdedéu, que la sol·licitud de Fons Europeus d’Adaptació a la Globalització (FEAG) presentada davant la Unió Europea com a mediació amb els treballadors de Bosal, ha estat aprovada. Una notícia esperada i volguda que hem volgut comunicar-vos hui mateix..

 

Ha sigut un camí llarg i costós que encara no ha acabat. El nostre treball, el dels i les representants públics, almenys els que tenim la responsabilitat de governar, acabarà quan els afectats i afectades per una deslocalització canalla, hagen trobat un lloc de treball. O almenys, que com a mínim, les administracions públiques, haguem cobert el buit de les obligacions a les que hauria d’haver fet front una empresa quan es deslocalitza.

 

En aquest cas i de forma clara es tracta de rescatar persones. Persones que un dia de reis es trobaren el regal enverinat d’haver perdut el seu lloc de treball sense explicacions i sense drets.

 

I aconseguir-ho no ha estat fàcil. En primer lloc cal parlar sempre des de l’empatia i la comprensió. Empatia per entendre la desesperació front a la lentitud administrativa, comprensió davant els dubtes i l’amargor que causa no saber si serà possible treballar de nou. I entenent eixa desesperació i eixa amargor cal demanar disculpes per com d’agosarades poden haver sigut algunes afirmacions que hem fet en el transcurs de la tramitació. Coneixent, com coneixem avui el funcionament de l’administració pública per dins, moltes paraules les haguérem contingut i les contenim, per que el nostre treball encara no ha acabat.

 

Però també des de l’empatia i la comprensió i cal dir i transmetre, a tots aquells que esteu vivint aquesta situació tan desagradable, que l’administració no ha deixat d’estar al vostre costat a cada instant. Els treballadors i treballadores de BOSAL mai han estat ni abandonats, ni oblidats per cap dels representants públics del govern de l’Ajuntament, la Conselleria o el Ministeri. Al contrari, ens hem atrevit a forçar terminis, a sol·licitar un FEAG a mode de Pla de recol·locació, que mai havia estat sol·licitat així, al País Valencià. Ens hem atrevit a arriscar, a innovar. I fruit d’eixa valentia, que mesclava la il·lusió de principiants en la gestió, però sobretot, el fet de ser conscients i responsables del patiment injust d’uns treballadora maltractats, hem tingut èxit.

 

Un èxit col·lectiu, on cadascú ha fet el que havia de fer i on hem apretat els dents quan han vingut difícils, igual que vosaltres, per a defendre allò que consideràvem just i posar a l’administració al vostre servei, per què la necessitàveu.

 

El FEAG que s’ha aconseguit dintre d’una situació extraordinària, no deuria haver requerit tant d’esforç. Oferir ajuda als treballadors que han perdut el seu lloc de treball, per una mala praxi empresarial emparada per un sistema global que concentra beneficis i socialitza pèrdues, deuria formar part del cos legislatiu dels nostres drets. Però no ocorre així, “hay que liberarlizarlo todo”, ens diuen. Hem de ser conscients de la importància que te que la política estiga per damunt de l’economia i això no totes les opcions polítiques ho defensen.

 

Des d’ara s’inicia una nova etapa en la qual, els treballadors afectats pel tancament de l’empresa declarada en fallida rebran un total de 1.400.000€ dels quals, vora un 40% estaran finançats per la Generalitat, conjuntament amb el Fons Social Europeu. Una quantitat que es destinarà a la reinserció dels treballadors en el mercat laboral a través d'accions formatives, ajudes per a l'orientació i seguiment personalitzat. I altra, el 35%, en incentius a la contractació, l’empreniment i altres ajudes, com el transport al lloc de treball o fins i tot el trasllat de domicili, en cas que fora necessari.

 

Queda encara tasca a realitzar, esperem que les ajudes puguen fer-se efectives als inicis de 2017, abans que s’acaben la major part dels subsidis, però avui podem estar satisfets per què hem aconseguit aconseguir els recursos que calien per a fer-les efectives.

 

Abandonats, cert, per una multinacional sense escrúpols, però no pels vostres representants, ni polítics, ni sindicals. Avui us hem tornat una part d’allò que mereixeu, que esperem que siga completa quan un jutge restablesca la justícia condemnant als responsables.

 

Gràcies pel vostre treball també, per visualitzar la situació de la indústria en aquesta Comarca, a mercè de moviments globals i amb la desgràcia de no tindre arrels, que hem de suplir amb l’esforç de les nostres mans i la nostra capacitat humana.

 

Hem resistit, una volta més i continuarem fent-ho. Força companys.