Des que començàrem les reunions, el treball i la posada en comú d’idees, allà pel mes de maig, per a la creació del I Pla de Reindustrialització del Camp de Morvedre (ERICAM), hem vist com la participació i l’interès dels col·lectius socioempresarials de la comarca anaven en augment.

 

Les previssions inicials, que els assegure eren positives, han superat en molt les expectatives. Éxit absolut, sense dubtes, ja que el primer dels objectius era el de donar veu a la ciutat, la qual cosa s’ha aconseguit, inclús, m’atreviria a dir que s’ha instaurat una nova forma de fer ciutat: entre totes i tots.

 

El País Valencià ha viscut, des de principis del segle XXI, un ràpid procés de desindustrialització que només ha estat frenat, inclús lleument revertit, als últims anys. No es tracta d’un fenòmen estrany. Des dels Estats Units al Japó, Corea del Sud i Europa (excloent el cas d’Alemanya) han sofert este procés, i quasi tots estos països han pres les mesures adients per tal d’aturar-lo. I això és per un motiu fonamental: els territoris que perden la seua base industrial corren un seriós risc de perdre, amb ella, la capatitat d’innovació (capacitat fortament lligada a la creació i manteniment de llocs de treball).

 

Nossaltres no som una excepció. Necessiter implantar un procés de reindustrialització propi, i eixe procés ha de reunir algunes característiques. Una bàsica: promoure les activitats que són competitives i aprofiten les sinèrgies que aporta el nostre propi territori. Serveis i indústria han d’anar de la mà dins la nostra economia local.

 

Tant els serveis com la indústria són necessaris en la mesura que siguen capaços d’aportar valor afegit i augmentar la productivitat i la competitivitat de l’economia. O, dit d’una altra manera: no interessa qualsevol indústria ni qualsevol servei. Una bona manera d’assegurar l’èxit és prenent exemple de casos que suposen fites empresarials dins de la nostra comarca. Els tenim i no són pocs.

 

Les sessions de treball, durant les quals s’ha anat fent un buidat d’idees, de propostes i suggeriments, han permès crear un fórum que quedarà com a referència, d’ací endavant, per tal de poder consultar periòdicament els aspects relacionats amb esta qüestió. Hem pogut comptar, a més a més, amb l’assessorament de professionals, consultors experts etc. que ens han aportat llum i ajudat a entendre i enriquir este procés, encara per tancar, de disseny del Pla.

 

Ara queda continuar treballant per definir més concretament les actuacions perquè, en setembre, es puga presentar públicament el restultat d’estos mesos de treball. Un resultat que, lluny de quedar al paper, ha de reflectir-se a la realitat dels nostres conciutadans i conciutadanes. El repte era i és conjugar eines locals, autonòmiques i estatals per generar més indústria i ocupació. Atendre les urgències dels agravis de la deslocalització, organitzar i planificar els reptes i passar a l'acció en un any, després de molts anys de paràlisi i abandó ha de refroçar-nos com a punt estratègic, també economicament parlant en el País Valencià. Assumim el repte i avancem.

Teresa García Muñoz
Portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sagunt