Com que el sadomasoquisme no forma part encara de les meues perversions, he decidit no veure el vídeo de l’alcaldessa de València destrossant la llengua pròpia del País Valencià des del balcó del Portal de les Torres de Serrans. I aquesta decisió obeeix a motius de salut pública i d’higiene acadèmica i personal. Anem a pams!

És intolerable que la màxima autoritat de l’Ajuntament de València aparega en un acte públic balbucejant en “valencià” un discurs incoherent, perpetrant el delicte sociolingüístic i sociopolític de destrossar una llengua que mai no usa per pròpia voluntat, encara que la maten. Tot i que el seu pare, fill d’un empresari català de Reus vingut a  Meliana, la parlava a la perfecció.

El problema no és que, segons m’ha arribat inevitablement, atés que el seu discurs ha estat trending fucking, es movia entre “el caloret” cràpula que comparteixen les bandes del Bronx de Nova York i els monosíl·labs simiescos dels protagonistes inicials de la famosa pel·lícula de Stanley Kubrick 2001: una odissea de l’espai, precursora lúcida del que seria, en alguns aspectes, el segle XXI valencià. El problema és el menyspreu que la màxima autoritat de la capital del País Valencià mostra cap a la llengua pròpia d’aquesta terra.

Que Rita Barberà isca al balcó parlant un llenguatge simiesc és un insult a tots els valencioanoparlants, a tots els qui intentem dignificar amb el nostre treball quotidià la llengua pròpia del país, a tots, tant als qui hem mamat aquesta llengua dels nostres pares, com si l’hem apresa a l’escola o al voluntariat lingüístic; a tots els qui, en definitiva, volem que seguisca sent el signe d’identitat que ens diferencia en el concert de les nacions del món.

És clar que, a ella i a tots els qui han eixit en televisió al darrere d’ella, prietas la filas, quan ha intentat justificar-se, després de la presumpta ressaca, amb un incomprensible lapsus mentis (“me quedé en blanco de tan preparado que lo tenía”), l’ús de la llengua del país, la dignificació del valencià com a llengua d’ús normal, els la rebufa.

I sobretot: els la rebufa el valencià, la llengua pròpia dels valencians. L’actuació de l’Excelentíssima Senyora Alcaldessa de València és la prova fefaent que, per a ella, per al Partit Popular i per als qui la voten, la nostra llengua és poc menys que combustible per a falles. Per a falles nefastes.

Josep Ribera
President d’Esquerra Republicana - Camp de Morvedre