Hui, 7 de Novembre, a les 19 hores hem tornat a eixir al carrer per demanar la continuïtat al nostre municipi d’altra empresa del sector metal-metal·lic, en aquest cas TUMESA, pendent de la reestructuració del seu grup matriu Grup Condesa i de la nova configuració dels seus acreedors.

Tornem a ser testimonis de com, les polítiques d’empreses multinacionals localitzades lluny dels centres de producció i més centrades en operacions financeres que productives, acaben exigint flexibilitzacions laborals per evitar tancaments, que finalment es donen, no com a conseqüència del mal funcionament d’aquestos centres, si no com a conseqüència de les polítiques financeres dels grups transnacionals molt allunyants dels anàlisis productius.

L’economia de l’especulació, la del casino com diu l’economista Vicenç Navarro, ho ha contaminat tot, les economies familiars, l’economia productiva, els recursos de l’administració pública i segueix sense control acumulant beneficis i excloent a més i més persones del circuit del benestar.

A Sagunt tenim menys capacitat de reacció contra aquest fenòmen per que, malgrat ser una ciutat industrial i tindre un sector plenament desenvolupat i eficient, no contem amb un teixit industrial propi. La inversió és forànea, no ens passa com a Alcoi o Castelló, on la indústria incloses les firmes internacionals, descansen sobre inversió i capital autòcton. Caldria considerar, si no val la pena, començar a utilitzar la qualificació tècnica per emprendre i no per ser assalariats, però això és matèria d’altre debat.

Des de la reconversió dels anys 80, no hem sigut promotors de la nostra pròpia industria, si no que hem depès de l’acció de les administracions públiques. El nostre teixit industrial actual és fruit de l’acció de la política industrial, i el seu desvastament també és conseqüència de la desaparició d’aquesta. Per una banda, per què en una economia neo-liberal, no interessa cap col·laboració-intervenció pública en cap sector econòmic, per altra com a conseqüència de les retallades i la dispersió de competències entre l’Estat i les Comunitats Autónomes. La política industrial, tant a l’Estat, com a la Comunitat Valenciana, té cada volta més, una influència residual. Queda arraconada sense recursos al paper merament institucional i això no ho podem permetre. Les administracions són institucions en favor dels agents econòmics del nostre territori i han de contar amb els recursos econòmics i legislatius que lis permeten corregir desquilibris com el que ha ocorregut a Galmed, com el que passa en Bossal i en TUMESA.

Si no ocorre així, no ens queda altra que no baixar el cap i recórrer a la mobilització social i laboral com la de hui divendres, pensant que no es tracta tant d’un problema econòmic, industrial o productiu etc, si no d’una manifestació més de la desigualtat social que el neoliberalisme i l’acumulació de capital creen. Compromís com ja sabeu sempre estarà al costat de les persones, en aquest cas els treballadors i treballadores de TUMESA.

Teresa García Muñoz
Regidora de Compromís per Sagunt