Sovint escoltem la peresa o la reticència que a bona part de la ciutadania li comporta parlar d’Europa en termes polítics, econòmics o socials. Expressions com “faran el que diga Merkel”, “en això no tenim res a dir”, “els valencians no pintem res allà” i altres afirmacions d’eixe estil, abunden quasi majoritàriament en les converses de carrer dels nostres pobles i ciutats en relació amb la política europea.
I enfront d’això què proposa Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV)? La resposta és senzilla: cal plantar cara. Si els valencians no som presents a Europa com a poble amb poder de decisió no podrem participar a fer bones polítiques que afavorisquen la vida dels nostres veïns i veïnes. Polítiques que ajuden, de veritat, a superar aquesta crisi del sistema capitalista/bipartidista que amenaça de fracturar greument la societat europea, dualitzant-la entre rics i agònics supervivents del dia a dia.
Per exemple, l'acord de lliure comerç de productes de l'agricultura i pesca entre la UE i el Marroc és greument perjucidial per al camp valencià i els xicotets i mitjans propietaris i productors. De fet, aquest acord només juga en benefici de les grans empreses exportadores i els gran productors, tant valencians com marroquins. I si no som a Europa amb força no podrem canviar-ho. El projecte polític d’Esquerra Republicana s’ofereix com a garantia de defensa dels interessos de l’agricultura valenciana.
A més, només tenint força valenciana a Europa podem aturar les prospeccions petroliferes i el fracking que amenaça el nostre entorn. Acabem de vore, atònitament, com el PP i el PSOE es barallen com gats i gossos per aquest assumpte, com si no sabérem que són, l’un i l’altre partit, els responsables de la situació : uns aprovant les prospeccions la passada legislatura (PSOE) i altres negant-se a evitar-les aquesta (PP).
I no cal que diguem res més de les posicions esquizofrèniques dels dos grans partits espanyols en relació amb les infrastructures de connexió amb Europa. Des d’Esquerra Republicana, considerem quasi un numeret de circ o de màgia potàgia veure el PP i el PSOE defensant el corredor central, per contentar els seus pessebres d’Extremadura i Castella. En canvi, Europa, en línia amb les iniciatives d’ERPV, considera exclusivament prioritari el corredor mediterrani pel volum de mercaderies i persones que s’hi mouen. De fet, ja era prioritari abans de la construcció de la primera línia de gran velocitat, l’AVE Madrid-Sevilla, deficitària com totes les altres. El corredor mediterrani porta, doncs, un retard de vint-i-dos anys; però els dos grans partits d’obediència espanyola encara tenen la barra de parlar de corredors centrals, que imaginem com aeroports sense avions.
Només si Esquerra Republicana és a Europa, amb força, podem fer un gir a les polítiques ultracapitalistes de l’FMI, la Troika, els rescats a la banca i els suïcides plans d’ajust que estem patint els ciutadans del sud europeu, amb la mà del bipartidisme espanyol fent de botxí i de braç executor. Recordem que, al Parlament Europeu, PP i PSOE hi han coincidit en el 70% de les votacions; amb aquesta dada contundent, poc més s’hi pot afegir.
I ara què? Ara ens trobem en un escenari on els dos grans partits d’obediència espanyola volen evitar el debat per una vertadera Europa social i democràtica. D’una banda, hi ha un PP que centra la seua atenció en, segons ells, “la ruina de país que nos dejaron los socialistas” i creuen barroerament que els ciutadans valencians som ignorants de la seua corrupta manera de fer i no sabem que, també, són ells qui amb les seues retallades ens condemnen a la marginalitat.
D’altra banda, constatem un PSOE amb una llista plena de milionaris, pròxims a l’aparell, amb l’únic mèrit d’estar en el lloc oportú en el moment adequat, amb alguns esguits de corrupció, i menystenint els valencians. Una llista socialista on la primera persona del País Valencià és una dona de qui, malgrat que va ser cap de cartell del PSOE a les eleccions espanyoles, ni tans sols podem recordar una intervenció a Madrid en defensa dels interessos del País Valencià.
En definitiva, davant de la mordassa de Madrid que ofega el País Valencià i no deixa que tinguem veu pròpia a Europa, Esquerra Republicana és la garantia de defensar els interessos dels valencians, els interessos del benestar social i econòmic del present i el futur del País Valencià. Val a dir, per tant, que si t’enganyen, si et sents enganyat a Europa, deu ser perquè t’hi deixes enganyar. Deu ser perquè els partits d’obediència als dictats de Madrid no t’hi representen.
Eloïsa Chamarro Fernàndez,
Candidata d’ERPV al Parlament Europeu
