Sabien que seria un èxit, sabien que fent a correcuita una jugada embogida d’escacs polític a quaranta-vuit hores de l’11 de setembre, Diada de Catalunya, aconseguirien la fidelitat, o si se’m permet el mot, aconseguirien tirar de llepaculisme de tots aquells sectors espanyolistes de la societat valenciana que patèticament viuen immersos en l’autoodi i la catalanofòbia.

La Via Catalana cap a la Independència al tram de Vinaròs, el ramal que uneix Catalunya amb el País Valencià, ha estat l’excusa perfecta per captar nous adeptes a la seua causa ofrena-glòries-a-espanya a compte dels diners de tots els valencians. En aquest sentit, és trist comprovar que encara hi ha gent al nostre país que ja els va bé ser una sucursal de segona (o un enterrament de tercera) d’un estat que dia rere dia ens escanya i ens maltracta.

 

De fet, el que no sabia ni esperava el PP valencià és la resposta contundent de rebuig de persones, entitats i col·lectius a qui ja no se’ls enganya, no se’ls insulta, per moltes jugades de tauler d’escacs que facen ni per moltes maniobres desesperades a darrera hora. Ara ja no! Ja n’hi ha prou!

 

A petició de la subdelegació a Castelló i atiat pel nucli dur del PP valencià, el govern espanyol  ha prohibit que nosaltres, els valencians i valencianes amb consciència nacional catalana, ens agafem de la mà en un acte cívic i democràtic que demana, davant dels ulls de tot el món, el dret a decidir el nostre futur en llibertat. Aquesta prohibició deixa palès el seu tarannà antidemocràtic i totalitari. Ja em perdonareu, però si això no és feixisme, ja em direu què és.

 

Davant d’aquesta situació, nosaltres, dones i homes de diversos àmbits, però amb el mateix desig de llibertat i respecte pels drets de les persones i dels pobles, no farem cas d’aquest pal a les rodes de la democràcia i farem via. I enllaçarem les nostres mans en una cadena humana, en un acte que serà observat per milions de persones d’arreu del món i que farà història. I tots aquells que intenten impedir o sabotejar aquesta mostra de civisme quedaran retratats, i potser un dia jutjats, davant del món i per a la història..

 

Des d’aquest espai, em permet la gosadia de demanar-vos que feu un pas endavant i sense por, i aneu a Vinaròs per plantar cara als intolerants i als enemics de la democracia i la llibertat, per anar bastint un projecte d’alliberament nacional que fa les primeres passes amb orgull i dignitat, per escriure tots plegats un dels capítols més importants de les nostres vides. Som-hi! Ens veiem a Vinaròs!