Són les tres de la vesprada i fa calor, molta calor; un dia xafogós d’estiu que obliga a quedar-se a casa i deixar passar les hores fins que caiga la nit. Sarah i Ylenia no saben si és estiu o és hivern; les seues vides segueixen el ritme que marca la demanda del client ocasional, el de l’acte sexual ràpid, mentre posen en venda el seu cos en una carretera de segona que, si bé es mostra decorada amb horts de tarongers, preciosos, no amaga la por i les misèries que pateixen aquestes dones.

Cada dia, de camí a la feina, de matí i de vesprada, les veig parant cotxes a la recerca de clients, mostrant pits i cuixa: la mercaderia més antiga del món al servei de qui vulga tenir una trobada sexual per un grapat d’euros; una almoina que permet abonar l’impost d’esclavatge al proxeneta de torn i, amb molta sort, el llit de la pensioneta de València.

Com tantes altres dones joves sense recursos, Sarah i Ylenia s’han vist obligades a fer de prostitutes enganyades per màfies sense escrúpols, amb el somni d’una vida digna més enllà dels seus països d’origen; el tràfic de blanques no té ni límits ni fronteres. La carn jove, fresca, quasi de xiqueta, es paga a bon preu. Miserables! De tant en tant, quan llegisc informes sobre la prostitució i el seu impacte econòmic, no puc deixar de pensar si aquests investigadors econòmics, tenen en compte els drets humans. Pense que no.

En aquesta línia, vull remarcar que la prostitució constitueix en l’actualitat una forma d’esclavatge, tal com ho reconeix Nacions Unides, i és un gravíssim atemptat a la dignitat de la dona. A més, des de la Unió Europea es recorda que la prioritat ha de situar-se en la lluita contra el tràfic de dones i xiquetes i contra la seua explotació sexual, i no en estudis d’economia de mercat.

D’acord amb una investigació de la Universitat de València, al voltant de 7.000 dones exerceixen la prostitució al País Valencià i d’entre elles, unes 600 ho fan al carrer. Putes a la força i a la vista de tothom. Dramàtic i trist, molt trist.

L’any 2009, i amb el PSOE al capdavant del govern de l’Estat espanyol, el grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Congrés va presentar a debat la regularització de la prostitució: reconeixement de drets laborals, dret a la seguretat social, a la salut laboral, etc. Però la posició hipòcrita del grup socialista tombà la nostra iniciativa: progressisme de saló a les ordres de l’Església catòlica. La doble moral i la hipocresia social instal·lada en la societat permeten l’esclavatge sexual i la marginalitat extrema d’aquestes dones que, sota pressió, exerceixen la prostitució. D’una manera o d’altra, tots i totes en som responsables; ens resulta més còmode mirar cap a l’altre costat i deixar que cadascú s’apanye amb les seues misèries.

L’evidència és aquesta que us expose: la lamentable incapacitat per acabar amb les màfies i la manca de voluntat política per fer front a aquest greu problema de violació dels drets humans, provoquen un proxenetisme ferotge que es lucra, mentre les víctimes, oblidades a la seua sort, es juguen la salut i el somni d’una vida millor en carreteres i camins del nostre país.