Estem vivint temps de retallades, en els nostres drets i també en la qualitat il’accés als serveis públics. Aquestes retallades són fruit de l’aplicació de polítiques neoliberals i conservadores que persegueixen augmentar el radi de l’esfera dels negocis privats basats en bens bàsics i drets de ciutadania.

 

L’àmbit educatiu és, com a dret fonamental i com a servei públic bàsic, un dels principals afectats i els efectes d’aquestes destralades són ben clars i manifestos. El nombre de llocs de treball retallats a l’ensenyament públic valencià ha estat de 6.000 en els darrers quatre anys. Les retallades en plantilla han anat, un darrere de l’altre, implacablement, afectant tots els sectors educatius: plantilles de FP, plantilles de secundària i ara de primària i no solament pels decrets de plantilles, també s’ha decretat l’augment d’hores
lectives del professorat de secundària i de les ratios de les aules per a l’alumnat de totes les etapes educatives. Cal afegir, a més, la disminució flagrant dels programes de reforç i compensació educativa, de les places docents a les universitats públiques, de les plantilles destinades a l’atenció de menors i de dependència i moltes altres que estan esquifint la plantilla de persones que ens podem dedicar professionalment a l’educació.

 

El discurs del nostre govern autonòmic, en tot igual al del PP a l’àmbit estatal, és que aquesta disminució de personal no afecta la qualitat educativa. Aquesta afirmació gratuïta i propagandística no es sustenta en cap indicador educatiu, ja que amb menys persones per atendre més hores i més alumnes no és possible mantindre la mateixa qualitat en la tasca docent, però a més a més ha estat desmentida per la mateixa pràctica de la Conselleria que per establir el seu batxillerat d’excel·lència les mesures que ha adoptat han estat, justament, disminuir les ratios de les aules i augmentar la plantilla docent.

 

Aquesta pèrdua de llocs de treball afecta especialment les treballadores i treballadors en precari, les persones que s’incorporen per primera vegada a la població activa i a l’ensenyament públic al col·lectiu del professorat interí que ha vist disminuir en molt les seues possibilitats d’accedir a un lloc de treball.

 

Específicament, pel que fa a aquest col·lectiu, val a dir, que la tasca de defensa dels drets del professorat interí ha estat especialment difícil per l’amenaça de l’administració de dur endavant la imposició d’una reforma radical i l’expulsió de gent de les borses de treball i per la utilització partidista de la frustració i ira de les persones afectades per part d’una organització sindical que ha intentat culpabilitzar els qui hem lluitat per assolir un acord que ha minvat les conseqüencies negatives d’aquestos canvis sobre les expectatives de treball de les persones afectades.

Per tant, podem dir que les successives retallades en les plantilles educatives del País Valencià són un robatori a la ciutadania i que, en aquest moment de forta crisi econòmica, és necessari i urgent canviar les polítiques d’austericisme i retallades per les d’inversió pública i atenció als serveis públics que compensen desigualtats i garanteixen drets fonamentals. És per això que la comunitat educativa deuren d´ exigir una rectificació en les polítiques econòmiques d’austericisme i, especialment a l’àmbit educatiu, que el govern assumisca les seues responsabilitats envers les ciutadanes i ciutadans i invertisca en millorar les plantilles i l’atenció educativa a les quals les valencianes i valencians tenim
dret.