La inexistència d'una estratègia industrial coherent, tant al País Valencià com a Sagunt fan que situacions com la de GALMED deixen entreveure el grau de feblessa i incapacitat que el Govern valencià te. Inclus fins i tot el Govern Espanyol.  El 25 % del PIB valencià descansa sobre factories com la d'Almussafes i el sector automobilistic de l'estat espanyol sembla ser dels pocs que creixeran en el futur. Motius de pes per protegir totes aquelles indústries que d'alguna o altra forma abasteixen a aquest sector. No és de rebut que Alemanya injecte ajudes públiques per compensar la despesa logística del sector de l'acer. Tampoc ho seria que el govern valencià i l'espanyol reaccionaren de forma ferma davant d'un intent de deslocalització per motius proteccionistes i no econòmics, dintre de la pròpia Unió Europea.

Tanmateix les declaracions del Conseller Císcar, prèvies al viatge del Comité d'empresa de Galmed a Brussel·les deixen entreveure la «gran» capacitat negociadora. O una gran incapacitat.
Si el Senyor Císcar a tingut una mínima conversa amb el Conseller d'Indústria, sabria que, primera, opinar en eixe sentit és donar-li un cop baix al propi Conseller, que ha de ser ferm en les seues posicions per que ThyssenKrupp es veja vertaderament pressionada, i segona, que la unitat política del seu arc parlamentari té clara la possició de forçar una venda, com per a fer-se la víctima com si tot el peix ja estigues venut. Ho està? La gent del Partit Popular s'ha instal.lat de nou en eixe paper hipòcrita de dir però no fer? Vull pensar que no, encara que és inevitable després de tantes vegades on han demostrat la seua incapacitat, no refiar-se'n.

La imatge del Consell Valencià és lamentable en aquest tema, el menyspreu del Grup multinacional cap a les nostres institucions també ho és. I caldria començar per ahí. Els representants al govern valencià, en canvi, sembla que els done igual, fan veure que ho intenten però davant la marginació del grup alemany i del propi PP a les Corts espanyoles abaixen el cap, no siga que s'enfaden.
I mentre el Consell titubeja, Thyssen avança en els seus objectius de traslladar la producció a Alemanya, amb la hipocresia de la Responsabilitat social, i amb l'engany de l'opció de venda.

La crisi de Galmed te una solució política clara. S'ha de forçar a la multinacional a vendre i si no ho fa ha d'aclarir per què no, amb motius. Motius inconfessables que vulneren la lliure competència dintre de la Unió Europea i que ens situen davant la tercera hipocresia, la d'unes regles de joc per a uns socis que no són igual per a tots i on els països poderosos imposen els seus criteris a la resta, traslladant els problemes socials al sud d'europa per no enfrontar l'obsolescència de les factories alemanyes. Thyssen va adquirir la galvanitzadora gràcies als acords de lliure competència. Igualmet, en l'acualitat i gràcies als mateixos acords Thyssen hauria de vendre si existeix una oferta de compra.

Qui ha compartit autobus, pancartes, crits, reunions amb els treballadors i treballadores de Galmed no pot callar davant d'aquest doble joc. D'aquest doble engany. El de Thyssen, que en cap moment ha tingut intenció de vendre, i descaradament ens ha menyspreat a treballadors i institucions i el del PP que esperem no estiga jugant a vendre fum un altra vegada. Es tracta del futur de 165 famílies de Sagunt, que no se'ns oblide, però també es tracta de l'inici del desmantellament del sector industrial valencià, que tampoc se'ns oblide.