Davant de l’anunci fet pel govern, en forma de nota filtrada a la premsa de fer municipis de 5000 hbts, amb la idea de  fer a canviar radicalment la concepció de la fisonomia dels nostres pobles i amb la manida excusa de l’estalvi,  cal fer les següents precisions:

Com es distribueix el deute de totes les administracions:
Si tenim el compte el deute total de l que anomenaríem administracions: estat, autonomies i municipis i repartim quan deu cadascú per veure on cal fer els ajustos i/o retallades que tant li agraden al govern del PP, tindrem (segons dades del banc d’Espanya) que per al 2009:  l’estat deuria uns 440 milions d’euros, les autonomies uns 86 i les corporacions locals uns 34 milions. Açò traduït a percentatges representa, en el mateix ordre un 79%. 15% i 6%. Esta distribució del deute es pot veure que es mante durant prou anys, per tant queda clar per on cal començar i quasi acabar en els ajustos. Si en vegada de deute anem a dèficit els percentatges es mantenen  per l’estil.

Les províncies:
Les províncies són una institució d’uns 180 anys creada a imitació dels francesos i que tal vegada en una època tingué el seu sentit i funció, però òbviament tants anys després i sobretot després de la creació de les autonomies, han deixat de tindre sentit. Són perfectament prescindibles i per tant les seues competències es repartien entre ajuntaments i conselleries. Ací si que cal ser dràstics i acabar amb una divisió decimonònica

Madrid com a problema:
La concepció centralista de l’estat espanyol, especialment en mans del PP, està volent fer-nos creure que els problemes són les autonomies i també en certa manera els ajuntaments, quan realment qui té el problema del deute i dèficit i per tant del reajust pressupostari és  Madrid govern. Ministeris inoperants buits de continguts, organismes autònoms, capricis cultural , exercits sobredimensionas i sobreinvertis , fan que en esta administració,  és on es concentra la major part del deute i dèficit i ací és la primera que  deu començar per a donar exemple

No obstant el tema municipals també requereix algun reajust, sobre tot després del massiu èxode de les zones rural a les urbanes, la despoblació en alguns municipis i la dimensió d’estos. Pobles amb menys d’un centenar d’habitants o amb un o dos centenars, és evident que no són viables ni econòmicament ni per a prestar serveis . Ací es possible obrir el debat i ajustar que entenem per poble com a prestador de servies.