Porte algunes setmanes observant com, més enllà inclús de les nadalenques, la maquinària propagandista dels diferents partits polítics sembla estar parada. Només algun article de premsa trenca esta estranya monotonia, aliena en el nostre municipi, per fer alguna crítica que no va més lluny de mostrar les diferències polítiques tradicionals. Trobe en falta més notes de premsa, més activitat. Per als que només podem seguir l'actualitat política pels mitjans de comunicació ens resulta molt útil estes aparicions dels nostres representants perquè, i no ho dic amb mala intenció, encara que diguen el que ja sabem , que repetisquen els discursos de sempre i porten les mateixes cançons, almenys ens servix per saber sobre quines qüestions s'esta debatent al municipi.
L'explicació és la que tots sabem: les bales a la recàmara de la campanya electoral. Una campanya que suposem va a registrar una de les més baixes participacions en molts anys per culpa de la crisi i, més important diria jo, perquè els nostres representants s'han carregat la il·lusió, ens han fet renunciar i avorrir-nos de la política. Sembla contradictori però en un sistema que es basa en la participació ciutadana la gent renunciem a fer-lo ¿quin sentit li estem donant?
Solucions màgiques no hi ha, és cert. Però jo, que de vegades prenc una visió molt utòpica de la realitat, crec que s'haurien de provar noves possibilitats, tornar-nos tots un poc bojos, demostrar-nos a la societat que estem en un punt sense eixida i que cal una revolució per a tornar a creure.Que tots els candidats de les llistes electorals es presentaren de forma externa als partits polítics, que no es fera campanya electoral, que es signaren acords vinculants per a tots els partits per millorar qüestions que ens preocupen a tots abans de les eleccions..però ja sé que açò és més que improbable. I ho dic perquè en un país on 2 dels màxims representants de la nostra democràcia, Aznar i Gonzalez, han sigut capaços d'anar-se'n a sendes empreses privades a cobrar més de 10.000 euros al mes en la situació en la que estem sense tindre cap remordiment ni mirament i cobrant un sou vitalici...¿ què no van a fer la resta de polítics que en la seua jerarquia de pertinença als aparats polítics tenen la carrera política com objectiu personal en molts casos ?
I per acabar i aclarir. Poden fallar algunes persones en alguns moments però el que no falla i , per a mi, és un gran culpable del que passa, és la concepció actual dels partits polítics que anul·len els debats (els afiliats han de dir el que diga el partit) i són ens amb una vida pròpia que acaba per enterbolir el que hauria ser el funcionament normal de la política.
L'explicació és la que tots sabem: les bales a la recàmara de la campanya electoral. Una campanya que suposem va a registrar una de les més baixes participacions en molts anys per culpa de la crisi i, més important diria jo, perquè els nostres representants s'han carregat la il·lusió, ens han fet renunciar i avorrir-nos de la política. Sembla contradictori però en un sistema que es basa en la participació ciutadana la gent renunciem a fer-lo ¿quin sentit li estem donant?
Solucions màgiques no hi ha, és cert. Però jo, que de vegades prenc una visió molt utòpica de la realitat, crec que s'haurien de provar noves possibilitats, tornar-nos tots un poc bojos, demostrar-nos a la societat que estem en un punt sense eixida i que cal una revolució per a tornar a creure.Que tots els candidats de les llistes electorals es presentaren de forma externa als partits polítics, que no es fera campanya electoral, que es signaren acords vinculants per a tots els partits per millorar qüestions que ens preocupen a tots abans de les eleccions..però ja sé que açò és més que improbable. I ho dic perquè en un país on 2 dels màxims representants de la nostra democràcia, Aznar i Gonzalez, han sigut capaços d'anar-se'n a sendes empreses privades a cobrar més de 10.000 euros al mes en la situació en la que estem sense tindre cap remordiment ni mirament i cobrant un sou vitalici...¿ què no van a fer la resta de polítics que en la seua jerarquia de pertinença als aparats polítics tenen la carrera política com objectiu personal en molts casos ?
I per acabar i aclarir. Poden fallar algunes persones en alguns moments però el que no falla i , per a mi, és un gran culpable del que passa, és la concepció actual dels partits polítics que anul·len els debats (els afiliats han de dir el que diga el partit) i són ens amb una vida pròpia que acaba per enterbolir el que hauria ser el funcionament normal de la política.
Nacho Garrido
