Qui sap que sembra, no li tem a la collita.
La Comunitat Valenciana i especialment la ciutat de València han de rebre una felicitació sincera i sentida per ser, aquesta última, recentment nomenada Capital Espanyola de l’Economia Social 2024.
Un reconeixement merescut especialment cap al cooperativisme valencià, caracteritzat per la seua transversalitat i versatilitat, i on València, el cap-i-casal, representa, en essència eixe arrelament i transversalitat amb nombrosos exemples. Però no només parlem de cooperativisme, nombroses associacions d’acció social, empreses d’inserció, centres especials d’ocupació, associacions culturals com les falles, associacions musicals, com les bandes, fundacions i tercer sector, ONG’s i voluntariat formen part de l’Economia Social, aquella en la que els beneficis no sempre són monetaris, si no que busca sembrar i provocar benestar.
La Comunitat Valenciana i la forma en que vertebra la seua cultura, havia de rebre, sí o sí tal reconeixement. I ha sigut gràcies al lideratge del cooperativisme i a l’acompanyament dels diversos governs de la Generalitat Valenciana que s’ha aconseguit el reconeixement del Ministeri de Treball, tal i com indicà Yolanda Diaz, quan la ciutat va ser nomenada.
El cooperativisme valencià representa aproximadament el 8% del PIB valencià, l’economia social en el seu conjunt el 13%. Ocupa a 172.000 persones, el 8% del nombre de treballadors i treballadores del País Valencià. 2 de les 5 primeres empreses del nostre territori, són cooperatives, consum i anecoop, generen una riquesa distribuïda que supera el seu pes econòmic, generant cohesió social i territorial i enfortint el nostre benestar.
L’economia social viu un moment especial, està siguent reconeguda per l’Organització Internacional dels Treballadors, les Nacions Unides, la Unió europea, tantes institucions internacionals com un motor de resiliència i integració front a les crisis i les desigualtats. Que València tinga un paper destacat dintre d’aquest “momentum” de l’Economia Social, no pot fer més que un motiu d’orgull.
Voldria pensar també que una part d’aquest reconeixement resideix en la capacitat de generar polítiques públiques que ha tingut la Comunitat Valenciana, especialment la Generalitat durant l’etapa del Botànic, i que, actualment pot seguir tenint, si es continua treballant l’aliança entre el sector i les administracions públiques: l’accés a l’habitatge, la pobresa energètica, l’industria cultural, l’educació cooperativa, la pervivència del nostre camp, són exemples clars del proverbi àrab que diu que per caminar lluny, s’ha d’anar acompanyat, i a l’economia social eixa cooperació sempre es trobarà. No es tracta de política, es tracta de valors universals.
La llavor que sembrarem en 2022, en una plujós matí a Santiago de Compostela, durant la celebració del Consell Estatal de l’Economia Social ha donat fruit merescudament.
Enhorabona València, Capital de l’Economia Social 2024
Teresa Garcia Muñoz
Ex Directora General d'Emprenedoria i Cooperativisme de la Generalitat Valenciana
