Entre els pobles de Matet i Pavies, a l’Alt Palància hi ha, perduda al mig del no res, una menuda cabana construïda amb la tècnica de la pedra en sec. Si la veus per fora no deixa de ser una de tantes anodines construccions realitzades amb esta tècnica arquitectònica tan característica del nostre país, però, com sempre ocorre, el més important d’esta cabana es troba una volta travesses el llindar de la seua porta.
Entre les parets sense argamassa d’aquest lloc hi ha tota una col·lecció de llibres, al mig de la muntanya. Allà hi ha de tot, des d’entretingudes novel·les del gènere Western, de Marcial Lafuente Estefania, fins a assenyats assajos d’Emili Lledó. Recorde que la primera vegada que hi vaig anar a este lloc, trobat per casualitat en un dia ventós de tardor, fins i tot en vaig trobar el famós “Així va parlar Zaratustra” de Friedrich Nietzsche, en una bonica edició de Gredos. No vaig caber en mi de l’emoció de trobar-me a Nietzsche en aquell lloc. El gran filòsof alemany era un amant de les muntanyes i que el seu Zaratustra estiguera entre muntanyes segur que li hauria alegrat la seua turmentada ànima.
Una volta tornat a casa després de la ruta d’aquell dia i amb els peus posats en alt, per allò de prevenir les agulletes, em vaig adonar que el més interesant de la cabana no era haver trobat la gran obra del filòsof del bigot en una edició que a les tendes pot costar fàcilment 50 o 60 euros, sinó el fet de que alguna persona haguera deixat eixe tresor allà. La cabana dels llibres és un projecte col·laboratori, la qual cosa vol dir que els llibres que hi ha allà són el resultat de les donacions de la gent que, lliurement, ha decidit deixar-hi. Al mateix temps, qualsevol pot agafar un llibre, dos, tres i emportar-se’l sense haver de donar explicacions ni apuntar res a cap registre. Així doncs, que algú deixara allà eixa caríssima edició del Zaratustra és un símptoma de que encara hi ha esperances al món.
Els projectes colaboratius, com aquesta cabana plena de llibres, semblen ser cada cop més freqüents: des de les iniciatives de software lliure, fins la Vikipèdia o el festival dels Raconets a Ciutat Vella en Sagunt, estos projectes ens mostren que viure d’un altra manera no sols és desitjable, també és possible. Iniciatives com aquestes es fonamenten no en la competència, sinó en la col·laboració entre diferents persones, sense cap mena d’ànim de treure un profit econòmic, sols oferir un servei, compartir coneixements, experiències, llibres, musica... les ofertes són infinites i per tot arreu proliferen casetes d’intercanvi de llibres, o algú que deixa roba que encara esta nova a algun lloc del carrer per a que altre la puga emprar, de forma espontània, sense que cap autoritat estiga al darrere.
No obstant la bondat d’estes iniciatives no podem deixar d’aplicar el pensament crític i preguntar-nos si la seua existència obeeix a un desig de proporcionar un extra a un servei públic ja existent, com una biblioteca municipal en el cas de la cabana de l’Alt Palància o el cas de la Vikipèdia amb la enciclopèdia tradicional, com era originalment la voluntat d’aquest projecte, o més aviat responen a la necessitat d’una comunitat de proveir-se d’un servei que, tot i pagar els seus impostos, els poders públics són incapaços de proporcionar-los per pura desídia política. Per entendre’ns, no és el mateix que amb els veïns em pose a pintar els carrers per fer-los encara més bonics que el fet de que tinguem que posar-nos, els veïns, a arreglar el paviment perquè el nostre ajuntament és incapaç de fer-ho.
Aquest últim bé podria ser el cas de Sagunt, on l’estat del poble és tan lamentable, els batxes i forats al paviment són tan grans i la desídia de l’equip de govern tan escandalosa que si els saguntins i saguntines volem viure com cal haurem de posar-nos, nosaltres mateixos, mans a l’obra i reparar els nostres carrers. En aquest cas la iniciativa col·laborativa serà el símptoma d’una vergonya. La vergonya d’un equip de govern incapaç i fallit.
José Fco Gómez Rincón
Compromís per Sagunt
