Imaginem-ne que uns núvols poderosos sols volgueren ploure en llocs on viu el 15% de la població. Allí, la gent estaria alleujada de tenir aigua per beure i regar els camps...

I la resta, hauria d’esperar que eixe 15% de llocs rics estigueren farcits d’aigua per poder tenir-la. Igual d’ací un any, dos o tres.

Això és el que està passant ara amb les vacunes. La fàbrica de núvols, tots nosaltres, ha invertit en la creació de les vacunes, més de 25.000 milions d’euros. I ha deixat la gestió de les patents en mans de les indústries farmacèutiques. Aquest fet, els està generant grans beneficis. Actualment, només 10 estats concentren el 80% de les dosis administrades i en més de 100 països no s'ha posat ni una sola vacuna. No ha plogut ni una gota.

Si alguna cosa ens ha ensenyat aquest darrer any ple de mascaretes i mesures i buit d’abraçades i de contactes, és que una crisi sanitària com l’actual sols es pot superar de manera conjunta, amb solidaritat, i tenint en compte que tots els éssers humans tenim dret a la salut per igual, independentment del lloc on hem nascut.

A hores d’ara, abastir tota la població mundial d’un bé tan necessari com és la vacuna contra la COVID-19 és un repte quasi impossible d’assolir, doncs la bretxa entre l’oferta i la demanda encara és molt gran. Però, i si poguérem reduir eixa bretxa augmentant l’oferta simplement amb una decisió? I si d’eixa decisió depengueren vides humanes? No estaríem com a éssers humans obligats a garantir el màxim proveïment de vacunes a tanta població com siga possible?

I eixa decisió no és altra que les indústries farmacèutiques alliberen les patents temporalment i permeten una transferència de coneixement i/o producció per a accelerar al màxim la capacitat global de producció de les vacunes, ja que els drets de propietat intel·lectual poden obstaculitzar el seu subministrament.

No cal oblidar que una bona part del finançament en investigació de les multinacionals que en l’actualitat estan lucrant-se ha estat a mans de diners públics. Uns diners que han servit per a desenvolupar la fórmula i sense els quals no hi haurien vacunes, però que els països han de tornar a pagar per a que les subministren.

Mentrestant, la posició de la Unió Europea i d’Espanya, una vegada més, és ambigua i poc contundent, doncs afirmen públicament i donen suport a iniciatives per a la distribució equitativa de vacunes a tot el món, però les seues decisions i votacions han sigut contràries a les demandes de països en vies desenvolupament com Índia o Sud-Àfrica quan han demanat el seu alliberament per a que puguen arribar més ràpid a les zones on menys recursos hi han.

La realitat actual és que fàbriques amb capacitat de producció de milions de dosis esperen resposta de les companyies mentre milions de persones esperen. Fet Kafkià, injust i moralment reprovable. Per això és hora de que fem pressió als nostres governs i ens mobilitzem perquè recolzen les peticions dels països en vies de desenvolupament.

Canviem la cultura del: per a mi, el primer i el millor, per: per a tots, quan es puga i atenent a criteris d'equitat i de justícia social. Ara estem a temps de transformar la por col·lectiva en la gran oportunitat per la solidaritat. Fem que ploga a tot el món.

Maria Josep Soriano Escrig i Belén Català Estada
Compromís per Sagunt