Formalment un edifici o una deixalla industrial és converteix en monument quan se li declara Bé d’Interès Cultural. Perquè no existeix ningun BIC, fins ara, a Port de Sagunt? Doncs molt senzill, per a ser BIC s’ham de complir diferents requisits un d’ells tindre 100 anys d’antiguitat. Altra cosa haguera sigut fer un altra declaració però és va decidir no fer.
Que monuments, per a mi ja ho son, podrien ser BIC? Doncs el Barri Obrer, l’Església de Begonya... així que jo, personalment, haguera fet un BIC genèric englobant el Conjunt Històric industrial de Port de Sagunt sumant tots els espais com la Gerència, el Pantalán -1975-, l’Antic Hospital, l’Antic Sanatori, i l’Alt Forn número 2 entre d’altres.
En este cas s’anem a detindre en l’Alt Forn que és en el que s’ha demanat la protecció. Formalment podríem dir que no compleix els 100 anys ja que l’actual alt forn es una reconstrucció dels anys 60. Però abans d’este hi havia un altre.
La protecció i titularitat de l’Alt Forn és d’una fundació amb la denominació Fundació de la Comunitat Valenciana de Patrimoni Industrial i Memòria Obrera de Port de Sagunt es constitueix una Fundació de caràcter cultural i sense ànim de lucre, sota la tutela del Protectorat que exerceix la Generalitat Valenciana. La Fundació té personalitat jurídica pròpia i gaudeix de plena capacitat d’obrar per al compliment de les seues finalitats. La Fundació es regirà per la voluntat dels fundadors, pels estatuts i normes que en interpretació i desenvolupament dels mateixos establisca el Patronat, i en tot cas per les disposicions legals vigents.
La Fundació desenvoluparà les seues activitats preferentment en el municipi de Sagunt i resta del territori de la Comunitat Valenciana. Seran potencials beneficiaris de la Fundació totes aquelles persones i institucions vinculades a la història econòmica, industrial i cultural de Sagunt. La Fundació de la Comunitat Valenciana de Patrimoni Industrial i Memòria Obrera de Port de Sagunt és una entitat adherida al projecte europeu European Route of Industrial Heritage (ERIH).
Segons la Fundació la seua construcció va començar en 1922, obtenint la seua primera bugada de ferro el 26 de juny de 1926, que formada per mineral de ferro, carbó de coc i calcària, suposava el pas previ a l’obtenció de l’acer. El seu funcionament va ser intermitent segons les conjuntures històriques i empresarials. La crisi econòmica de 1929 va comportar la parada del Forn Alt núm. 2 en 1930, romanent en esta situació fins a 1941, quan va entrar novament en funcionament. En 1961 va ser derrocat i reconstruït des dels fonaments, mantenint la seua activitat fins a 1984. La seua vida productiva va finalitzar el 24 de març de 1984 amb l’última bugada i el seu apagat, sent l’únic dels tres forns alts que va sobreviure al desmantellament i derrocament de la siderúrgia.
La rehabilitació del Forn Alt núm. 2 va començar l’any 1998 amb l’objecte de comprendre la seua construcció i funcionament. L’any 2012, la rehabilitació firmada pels arquitectes Carmel Gradolí, Arturo Sanz i Luis Francisco Herrero, va rebre el premi Europa Nostra. El Forn Alt núm. 2 té 64’20 metres d’altura i de la seua originària estructura s’han conservat els fonaments, el cresol, les caixes de refrigeració, les passarel·les d’accés a la boca de l’engolidor, el tub anul·lar d’aire , les toveres i els tubs pantaló d’evacuació de fums i gasos. El pla inclinat de càrrega i els ponts grua van ser reconstruïts en la rehabilitació.
Si és declara BIC seria ja d’ací 2 anys i és eixa fundació qui ha de preservar, cuidar i posar-lo en valor.
Albert Llueca i Juesas
President de l'Arxiu Camp de Morvedre
