L’exposició per commemorar els 30 anys d’autonomia del País Valencià Nosaltres, 30 anys d’Estatut ha estat, per a vergonya pròpia i aliena, l’escenari d’una comèdia esquizofrènica i anticatalanista, representada, com ja és habitual, pels actors-diputats del PP valencià.

Incomplint un acord de la Mesa de les Corts del passat 24 de gener, ses senyories demanen retirar la mostra per considerar que no reflecteix les senyes d’identitat pròpies. Als passadissos de les Corts Valencianes es poden veure quadribarrades, cartells de manifestacions de l’època, l’acta de constitució del Consell del País Valencià i la joia de la corona: el manifest signat per Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster i Raimon, en el qual i sota el títol Volem l’Estatut , s’exigeix la “restitució a la llengua catalana de l’oficialitat que ha ostentat al llarg de la història” i s’advoca per l’autodeterminació. Una exposició que ha encès en flames els senyors diputats i, a més d’un, li ha provocat una arítmia cardíaca: l’autoodi en la seva màxima expressió, tot plegat molt lamentable.

 

Voler prohibir el terme País Valencià i demonitzar banderes sense franja blava per atiar el sentiment anticatalanista és una estratègia molt ben dissenyada de cara a les eleccions autonòmiques del 2015: la patacada electoral del PP serà monumental, i ho saben. Davant la manca d’un discurs polític engrescador —ningú no es creu les seues mentides—, la demagògia insultant, la corrupció institucional que abasta part dels Països Catalans i l’Estat espanyol, la incapacitat del PP de plantar cara a Madrid per denunciar l’espoli que patim i que ens  trauria del pou de la misèria on som a hores d’ara, ha fet que, de colp, els anestesiats valencians diguen prou.

 

Al PP, la barraqueta clientelar se li acaba i n’estan atemorits. I què poden fer per aturar la debacle electoral? Doncs provocar un altra Batalla de València i enfrontar-nos, als valencians, per qüestions identitàries: llengua, símbols, el nom del país i, ja de pas i pel mateix preu, revifar l’odi a tot allò estrictament català “ciutadans, que vindran els catalans i mos furtaran el Micalet i la paella”.

 

La maquinària propagandística i els mitjans de comunicació afins al PP valencià ja han començat a fer hores extres i les portades d’alguns periòdics ens transporten al passat amb un sol full imprès. No hem d’oblidar que, a aquesta campanya demonitzadora s’ha d’afegir la tasca permanent i perversa dels col.lectius “blavers”, que fent el paper de lobby anticatalanista d’anar per casa, pressionen el mateix govern valencià en tot allò que consideren perillós per a les senyes d’identitat valencianes. L’exemple més recent de la seva croada particular, és la petició a diversos ajuntaments d’arreu del País Valencià a abandonar la xarxa de municipis valencians adherits a la Fundació Ramon Llull. I, com no podia ser d’altra  manera, el PP ha accedit a les seves demandes. Vergonyós!

 

S’esperen dos anys “calents” fins les eleccions autonòmiques i no ens hem de deixar enganyar ni caure en el parany que, per conegut, podem esquivar. En el seu moment des de Madrid alimentaren la fera blava amb batalles perquè l’espanyolisme seguira segrestant el  País Valencià. La (mala) història es repeteix preveient el que pot passar davant l'exemple que generarà el procés cap a la independència del Principat deCatalunya. Per això, davant d'aquest nou intent de reviscolar l'anticatalanisme, la gent d'Esquerra Republicana del País Valencià us convidem a no renunciar ni un pam en la lluita per fer política en clau de país, de justícia social, contra les retallades en els serveis públics i pels drets de la ciutadanía valenciana.L’exposició per commemorar els 30 anys d’autonomia del País Valencià Nosaltres, 30 anys d’Estatut ha estat, per a vergonya pròpia i aliena, l’escenari d’una comèdia esquizofrènica i anticatalanista, representada, com ja és habitual, pels actors-diputats del PP valencià.