A ningú no se li escapa el creixent drama dels desnonaments. Creixent no sols per les gravíssimes conseqüències per a les víctimes, sinó per la manifesta incapacitat dels qui haurien d’aturar-lo. Més preocupats de les oscil·lacions de la prima de risc, el bo a 10 anys, el dèficit públic o l’Ibex 35 que del fet que les famílies no tinguen per a menjar, per a comprar medicaments per a xiquets o grans ni per a pagar els llibres de text o les matricules universitàries.

Estem assistint perplexos als excessos verbals de diputats que, a més d’insultar als activistes de les PAH per a desacreditar-los, diuen vertaders destrellats,  com que «algunos deudores quieren la dación en pago para comprarse otro piso» o «nuestros votantes dejan de comer antes de no pagar a hipoteca». Ja és indignant vore com els mateixos que han aprovat ajudes publiques als bancs es neguen a legislar sobre el drama dels desnonaments per facilitar l’alliberament dels crèdits hipotecaris als afectats més desfavorits. Però encara ho és més escoltar declaracions com aquestes, més pròpies d’un aficionat a les drogues al·lucinògenes que de representants del poble.

I ara, a tot això, cal afegir-hi una dada extreta de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), segons la qual més de 505.000 habitatges del País Valencià estan buits i molts d’aquests sense titular. Per exemple, al Camp de Morvedre, la ciutat de Sagunt té el 20,8% dels seus habitatges buits, amb l’agreujant que supera altament ciutats d’un tamany similar com Alzira o Paterna i quasi dobla ciutats com Gandia o Torrent. La reflexió ens pot dur a pensar, sent benvolents, que els il·luminats que van projectar el PAI Fusion no van tenir el seu millor dia, o, sent políticament incorrectes, que no únicament pensaven en el bé col·lectiu.

Així mateix, l’estudi també evidencia unes xifres impactants a la Vall de Segó. En aquest sentit, si quan parlàvem de Sagunt podíem atribuir un mínim marge de cases buides als segons habitatges, perquè Sagunt és per a molts una ciutat turística i de residència de vacances, a les Valls no es produeix aquesta circumstància.

Que pobles com Benifairó i Faura, amb a penes 2000 cases en el segon cas, tinguen el 20% de cases buides evidencia el nefasta plantejament urbanístic dels últims anys.  Si observem les dades de pobles de similar tamany a la resta del país, veiem com tant Faura com Benifairó tenen percentatges dels més alts en habitatges buits. Per això des d’Esquerra Republicana insistim en la urgència de posar en marxa un impost que grave els habitatges buits perquè, al País Valencià, la realitat ens aboca xifres contundents, com que hi ha 505.000 habitatges buits i 13.200 desnonaments sols en 2012: gent sense casa i cases sense gent.

Per aquests motius, des d’ERPV pensem que cal augmentar l’oferta de l’habitatge de lloguer. Així, l’impost sobre els habitatges buits ha de servir per incentivar que es posen en el mercat de lloguer no només les cases buides procedents de promotors i de les entitats bancàries, sinó les de tots. Sobretot tenint en compte els llocs on hi ha una especial necessitat d’habitatges. En els temps que corren és ben lamentable el percentatge de cases buides i la quantitat de gent que ha de viure le tragèdia de quedar-se sense sostre. Posem-hi remei!