No tardarà molt en produir-se un fet que afectarà de manera important a les nostres butxaques i al medi ambient. Em referisc a la revisió del Pla Integral de Residus (PIR) que la Conselleria d’Infraestructures té previst aprovar, sembla que de manera immediata. Aquesta revisió del PIR té com a objectiu introduir al País Valencià la incineració, o, com diuen ells, la valorització del rebuig dels residus urbans. Per a fer-ho possible hauran de construir tres o quatre incineradores on dur aquest rebuig que actualment va als abocadors. La justificació que dona la Conselleria de la necessitat de les incineradores és la gran quantitat de rebuig que actualment va als abocadors, per damunt del 70% dels residus que entren a les plantes de tractament (segons la normativa no poden anar més del 44%). En definitiva, noves instal.lacions que haurem de pagar els veïns i més problemes ambientals generats per la incineració de productes que podrien ser recuperats.
Altre camí és possible, es tracta d’acomplir la normativa que la pròpia Conselleria va dictar i que en absolut aplica, consistent en separar la matèria orgànica i la resta de materials en dos contenidors diferents. Aconseguiríem així que, en la planta de tractament, materials potencialment recuperables com plàstic, cartó etc no s’embruten de matèria orgànica, i que aquesta entre sense productes impropis que perjudiquen l’elaboració d’un compost de qualitat.
Una conseqüència d’aquesta situació l’hem tinguda aquestos dies amb les 60 tones de plàstics bruts de matèria orgànica enviats des de València a Brasil i que seran tornats per les autoritats d’aquell país. Si els plàstics hagueren estat nets s’haurien pogut reciclar sense problemes.
Fa unes setmanes hem rebut en AE-Agró la contestació de la Conselleria a les nostres al.legacions a la revisió del PIR en les que preguntàvem per quina raó el PIR no es proposava solucionar els incompliments senyalats més amunt i la resposta ha estat d’allò més surrealista: «la filosofia del PIR és la de planificar, éssent un instrument d’obligat compliment per a totes les administracions públiques i els particulars». I es queden tan amples. La Conselleria no pot permetre que les plantes tiren més del 44 % dels residus a l’abocador. La Conselleria ha de fer possible que els ajuntaments instal.len el contenidor particular per a la matèria orgànica i altre per a la resta de materials, incentivant amb una menor taxa els ajuntaments que ho facen. Res de tot això s’ha fet, el que interessa és donar negoci als amics i que paguen els veïns. En contra del que ha dit alguna responsable política, reciclar no és car, el que és cara és la incompetència.
Però anem al títol d’aquestes reflexions i per què dic que a la planta d’Algímia aniran els residus de les tres comarques, el Camp de Morvedre, la Plana Baixa i l’Alt Palància que constitueixen la nostra Àrea de Gestió, la 2. Encara que estava prevista la construcció d’una instal.lació bessona a la d’Algímia a la Vall d’Uixó, sembla que finalment no es construirà. La Diputació de Castelló, de la que és vicepresident el sr. Aparici, president a la seua vegada del Consorci de Residus de l’Àrea de Gestió 2, ha presentat una al.legació a la revisió del PIR per a que no es construisca la planta de la Vall d’Uixó.
En el Consorci s’havia aprovat que primer es construiria l’abocador de la Vall d’Uixó i posteriorment la planta, per a no gravar el cost als veïns. Però ara, unilateralment, la Diputació de Castelló tira pel carrer del mig i desautoritza el vicepresident del Consorci i alcalde d’Algímia, que sempre va ser partidari de la construcció de la planta de la Vall i evitar així que tots els residus de les 3 comarques anaren a Algimia.
Els nostres administradors han descobert ara que la planta d’Algímia està sobredimensionada, ja que produïm entre tots unes 85.000 tm a l’any i la planta té una capacitat de 120.000 tm. La pregunta és inmediata: per quina raó s’aprovaren dos instal.lacions, la d’Algímia i la de la Vall, de 120.000 tm de capacitat cadascuna? Per què els ajuntaments, membres del Consorci, acceptaren uns informes de la Diputació de Castelló justificant la necessitat de dos plantes tan grans, quan el sentit comú indicava que era una barbaritat? I més recentment, quan la Conselleria proposà constituir un consorci per al Camp de Morvedre que ens haguera permés protegir-nos d’algunes interferències, per què el vicepresident del Consorci s’oposà?
Si definitivament el PIR descarta la instal.lació de la Vall d’Uixó, la conseqüència serà un major impacte sobre Algímia ; també més despeses econòmiques i un major impacte ambiental pel fet d’haver de traslladar els residus a un extrem de la geografia de l’Àrea de Gestió. I tot això durant els propers 20 anys. No és precisament per a felicitar els nostres administradors.
I no és per a traure’ls els colors el motiu d’aquesta reflexió, si no per evitar que continuen els errors, perquè els ajuntaments es posen les piles i no tornen a passar coses com la del cobrament de la taxa de la Diputació en què l’explicació vingué després de l’avís de cobrament, amb el lògic cabreig de la ciutadania.
Les entitats ciutadanes i els veïns en general tenen molt a dir. El seu esforç en pro del reciclatge es mereix alguna cosa més del que fan les administracions, que es limiten a passar el rebut. Si no ho evitem ja, ens estan preparant el següent rebut per incinerar.
Altre camí és possible, es tracta d’acomplir la normativa que la pròpia Conselleria va dictar i que en absolut aplica, consistent en separar la matèria orgànica i la resta de materials en dos contenidors diferents. Aconseguiríem així que, en la planta de tractament, materials potencialment recuperables com plàstic, cartó etc no s’embruten de matèria orgànica, i que aquesta entre sense productes impropis que perjudiquen l’elaboració d’un compost de qualitat.
Una conseqüència d’aquesta situació l’hem tinguda aquestos dies amb les 60 tones de plàstics bruts de matèria orgànica enviats des de València a Brasil i que seran tornats per les autoritats d’aquell país. Si els plàstics hagueren estat nets s’haurien pogut reciclar sense problemes.
Fa unes setmanes hem rebut en AE-Agró la contestació de la Conselleria a les nostres al.legacions a la revisió del PIR en les que preguntàvem per quina raó el PIR no es proposava solucionar els incompliments senyalats més amunt i la resposta ha estat d’allò més surrealista: «la filosofia del PIR és la de planificar, éssent un instrument d’obligat compliment per a totes les administracions públiques i els particulars». I es queden tan amples. La Conselleria no pot permetre que les plantes tiren més del 44 % dels residus a l’abocador. La Conselleria ha de fer possible que els ajuntaments instal.len el contenidor particular per a la matèria orgànica i altre per a la resta de materials, incentivant amb una menor taxa els ajuntaments que ho facen. Res de tot això s’ha fet, el que interessa és donar negoci als amics i que paguen els veïns. En contra del que ha dit alguna responsable política, reciclar no és car, el que és cara és la incompetència.
Però anem al títol d’aquestes reflexions i per què dic que a la planta d’Algímia aniran els residus de les tres comarques, el Camp de Morvedre, la Plana Baixa i l’Alt Palància que constitueixen la nostra Àrea de Gestió, la 2. Encara que estava prevista la construcció d’una instal.lació bessona a la d’Algímia a la Vall d’Uixó, sembla que finalment no es construirà. La Diputació de Castelló, de la que és vicepresident el sr. Aparici, president a la seua vegada del Consorci de Residus de l’Àrea de Gestió 2, ha presentat una al.legació a la revisió del PIR per a que no es construisca la planta de la Vall d’Uixó.
En el Consorci s’havia aprovat que primer es construiria l’abocador de la Vall d’Uixó i posteriorment la planta, per a no gravar el cost als veïns. Però ara, unilateralment, la Diputació de Castelló tira pel carrer del mig i desautoritza el vicepresident del Consorci i alcalde d’Algímia, que sempre va ser partidari de la construcció de la planta de la Vall i evitar així que tots els residus de les 3 comarques anaren a Algimia.
Els nostres administradors han descobert ara que la planta d’Algímia està sobredimensionada, ja que produïm entre tots unes 85.000 tm a l’any i la planta té una capacitat de 120.000 tm. La pregunta és inmediata: per quina raó s’aprovaren dos instal.lacions, la d’Algímia i la de la Vall, de 120.000 tm de capacitat cadascuna? Per què els ajuntaments, membres del Consorci, acceptaren uns informes de la Diputació de Castelló justificant la necessitat de dos plantes tan grans, quan el sentit comú indicava que era una barbaritat? I més recentment, quan la Conselleria proposà constituir un consorci per al Camp de Morvedre que ens haguera permés protegir-nos d’algunes interferències, per què el vicepresident del Consorci s’oposà?
Si definitivament el PIR descarta la instal.lació de la Vall d’Uixó, la conseqüència serà un major impacte sobre Algímia ; també més despeses econòmiques i un major impacte ambiental pel fet d’haver de traslladar els residus a un extrem de la geografia de l’Àrea de Gestió. I tot això durant els propers 20 anys. No és precisament per a felicitar els nostres administradors.
I no és per a traure’ls els colors el motiu d’aquesta reflexió, si no per evitar que continuen els errors, perquè els ajuntaments es posen les piles i no tornen a passar coses com la del cobrament de la taxa de la Diputació en què l’explicació vingué després de l’avís de cobrament, amb el lògic cabreig de la ciutadania.
Les entitats ciutadanes i els veïns en general tenen molt a dir. El seu esforç en pro del reciclatge es mereix alguna cosa més del que fan les administracions, que es limiten a passar el rebut. Si no ho evitem ja, ens estan preparant el següent rebut per incinerar.
Miquel Aguilar, membre d’Acció Ecologista Agró
