Anem per parts. Primerament dir que la Setmana Santa Saguntina és una Festa d’Interès Turístic Nacional i com a tal l’Ajuntament ha d’ajudar a la Confraria per tal de poder mantindré aquest títol i ajudar a millorar-la. En segon lloc la recuperació per part d’un col·lectiu de gent de la setmana santa del Port ha de suposar una revitalització important. I en tercer lloc com diu L'article 16 de la Constitució Espanyola garanteix la llibertat de culte així com la separació Església-Estat, però també indica que: (...) Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions.

 

Partim de la base del que escriu és nacionalista i catòlic (i confrare). El catolicisme és plural. El catolicisme implica que la fe cristiana s’encarna en cada poble, en cada cultura, en cada llengua. Això és un fet objectiu, indiscutible. Es dona des dels primers temps de l’Església. Des de la Pentecosta. L’amor a la pàtria i als seus ciutadans és compatible amb el catolicisme.

 

L’Església catòlica no vol que un ciutadà renunci a ser valencià, espanyol, alemany, català o bavarès. Propugna que hom sigui un bon ciutadà valencià, espanyol, alemany, català o bavarès i, alhora, un bon cristià.

 

Com diu la Biblia, “La meua casa serà anomenada casa d'oració per a totes les nacions.—Isaías; 56, 7”. Cap govern, partit o polític es pot confondre amb el Regne de Déu. Cura amb els messianismes polítics, que es presenten com a salvadors de la humanitat. Cap partit representa a l'Església i els catòlics poden militar o donar el seu vot lliurement al partit o al candidat que millor responga a les seues conviccions personals, amb tal que siguen compatibles amb la llei moral natural i que servisquen sincerament al ben comú de la societat. La missió del cristià, en canvi, ha de ser la d'orientar amb els principis ètics de la doctrina social cristiana sobre els drets i deures polítics dels fidels laics, ajudant a formar una consciència social.

 

La llibertat. La llibertat és un do que comporta una gran responsabilitat. Com a catòlics estem compromesos a exercir la nostra llibertat sempre per a fer el bé i mai per a violar els drets alïens.

 

En els Evangelis es narren diversos episodis del ministeri de Jesús que ens aclareixen la seua opinió respecte a la política. Per exemple, quan tenía uns 30 anys i acabava de batejar-se, el Diable li va oferir ser el governant de la humanitat. Més tard, una munió va voler fer-ho rei. I temps després van voler convertir-ho en un activista polític. Com va reaccionar ell en cada cas? Aquests tres exemples demostren que Jesús sempre es va negar a participar en la política. I els cristians d'avui? Quin ha de ser la seua postura?

 

Els cristià d’avui en dia a de saber separar molt bé la política i l’església, i evitar allò que passa amb els Mercaders del Temple: “Però vostès han fet d'ella una cova de lladres—Jeremías; 7, 11” o allò que deia en el llibre dels Salms: "No habitarà en la meua casa qui cometa frau" (Sal 101, 7). "No ajuntes la meua ànima amb els pecadors, ni la meua vida amb els homes sanguinaris, que tenen en les seues mans la infàmia, i la seua destra repleta de suborn" (Sal 26, 10).

 

Però deixeu-me parlar ara de la Confraria de la Sang. Enguany és compleixen 525 anys de la seua fundació, 75 anys des de la reconstrucció dels passos després del a Guerra Civil i 25 anys des de que el poble de Sagunt li va concedir, a la seua Confraria, la medalla d’or de la ciutat.

 

El 31 de març de 1992 en un ple municipal vist l'acord-proposada de la Fundació Municipal de Cultura, sobre la concessió de la medalla d'or a la il·lustre Confraria de la Puríssima Sang del nostre senyor Jesucrist i el dictamen favorable de la Comissió de Règim Interior i Personal començà un debat on Margarita Pin (PSOE), assenyala el difícil que pot ser entendre per a algunes persones, el que un Ajuntament a la fi del segle XX i amb importants problemes, es reunisca per a atorgar una medalla d'or a una Entitat, com si fóra una cosa d'un altre segle, no obstant açò els membres de la Fundació Municipal de Cultura, han considerat oportú ressaltar la funció i mèrits d'una Entitat tan profundament arrelada en els costums ciutadans de Sagunt, com és la Confraria de la Puríssima Sang. Destaca que poques Entitats poden comptar amb tan llunyans signes d'identificació i la massiva resposta ciutadana de fa tantíssims anys, la continuïtat en la trajectòria de l'expressió popular de la fe dels misteris de la passió, la consolidació d'un innegociable teixit social d'adhesions que àdhuc romanen vius i que donen un peculiar to festiu i comunitari a la Setmana Santa Saguntina; tot la qual cosa fa convenient que l'Ajuntament en Ple des del respecte a qualsevol opció de consciència i més enllà de les diferències polítiques expressi unànimement com a Institució triada democràticament pels ciutadans el reconeixement públic i solemne a la Confraria de la Puríssima Sang fent-se ressò del sentir comú de la Ciutat atorgant-li la medalla d'or.

 

La intervenció per part de Miguel Angel Cortés (CDS) va ser per la mateixa línia ja que manifestà que la Confraria de la Sang no és solament una manifestació religiosa, sinó que també part important de la història de Sagunt; és una lliçó constant de fermesa en una creença i considera que 500 anys d'història són molts anys, perquè la Confraria no tinga un reconeixement públic i suport de l'Ajuntament.

 

La votació va ser de 23 vots a favor del PSOE, CIPS, IU (Sr. Campoy), PP i CDS, i 2 abstencions dels dos restants membres d'IU, i s’acordà concedir la "Medalla d'Or de la Ciutat", a la Il·ltre. Confraria de la Puríssima Sang de Ntre. Sr. Jesucrist, en reconeixement i agraïment hagut de de l'Excm. Ajuntament de Sagunt i a la col·lectivitat que representa per la seua constant activitat cultural, que ha palesat i igualment identificat al nostre poble, que a través de centenars d'anys ha sabut mantenir la calor heretada dels seus majors i transmetre-ho a les generacions futures.

 

La visió ha de ser clara. Vore la biga al nostre ull i no la palla.