De llegenda (VIII): El Palància i El Pardalot

Escrito por Albert Llueca Juesas
Jueves, 08 Octubre 2015 15:01

La denominació del riu que pasa per Sagunt ha sigut sempre objecte de discussió. Alguns l’identifiquen amb el Perkes i s’ho atribueixen als grecs la paternitat de tal denominació. Altres li anomenaven Betis o Boetin, Sérabis, Turulis, Idubeda… En la més remota antigüetat el nostre riu era conegut amb el nom de Berques, els grecs Pallatia, Boetin, els romans. Durant la reconquesta es denominat de moltes diverses maneres: de Toro, de Sogorb, de Morvedre….

Jaume I, amb ocasió de la conquesta reconeix una situació de fet anterior, establint, per privilegis de 4 de les kalendes d’agost de 1248, l’exclusivitat de l’ús de les aigües del riu de Sogorb a favor de la villa de Morvedre constituïnt d’aquesta manera la primera denominació documentada. Beuter es el segle XVI crida al nostre riu “Palància”. No sabem si fou aquest el primer nom que va rebre el nostre riu, el que si tenim clar es que la denominació va adquirir la carta de natura molt prompte, coneixen-lo fins ara amb tal nom.

Les antigues cròniques diuen que els grecs van fundar un temple dedicat a la dehesa Pallas-Minerva, al peu del mateix riu que banyava els murs de Zacinto. En la ciutat es van acunyar (tres segles abans de crist) monedesque en una de les seues cares apareix mencionada la dehesa de la mitologia gregai després adoptada pels romans.

Palas es el nom de la dehesa de la sabiduria i de les arts i oficis. També es coneguda amb la denominació de Athenea o Minerva, en els poemes homérics vam sempre junts els noms de Palas i Athenea; en Pndaro es gasta com a sinònim de Athenea.

El Pardalot

Fa ja temps que no se parla – que sapigam - del “pardalot”. Les noves generacions ja no saben que es. Realment no sabem si existeix. Per la nostra part i després d’haver escoltat el vocable –fa ja molts anys- ivestigarem, indagarem, vam preguntar i a la fi vam saber alguna cosa sobre el “paralot”.

Molt de prop del “Barranc dl diable”, en els pedres que formen les estribacions de la muntanya Negra, existia una gran mole de pedres anomenada “el pardalot”. Des d’este punt es denomina tota la planura de la partida de Gausa, Grau Vell, el Port, marjals de la Ma Negra i l’estanyde la plaça de Puçol. El monolit estava format per gran quantitat de penyascos que descansaven sobre altres més xicotets , el que pareix indiar no es tractava d’un accident geològic o casual, sino que en la seua construcció va intervindre la má del home posiblement fa mils d’anys.

Des de sempre el “pardalot” va despertar l’interés d’investigadors com el duc de Miranda. Altres anònims investigadors s’ocuparen del monument encara que realment res sabem i tal volta mai sapigam el seu motiu de construcció així en que temps va ocorrer.

Albert Llueca Juesas
President de l’Arxiu fotogràfic Llueca-Juesas

 

 

SUCESOS

SALUD