Entre les distintes tradicions religioses que es conserven en la ciutat de Sagunt, cap destacar per la seua antiguitat, la Confraria de la Minerva, institución de més de 450 anys d’existència, sols interrompuda en temps bélics i d’inestabilitat social i política.

Els origens d’aquesta confraria habria que buscarlos en la Confraria de Minerva fundada a principis del segle XVI en Roma, en l’església de Santa Maria Supra Minervam, el temple del qual va ser alçat en el mateix lloc on existia un pagan dedicat a aquella divinitat. La Confraria va ser aporvada per Paulo III, aprovada per bula el 30 de novembre de 1539. Un any més tard, en 1540 el mateix Papa, aprovava la COnfraria de la Minerva de Sagunt, “ens cap la senyalada honra de tindre per fundador d’ella el mateix Pontifice que poc abans l’havia instituit en Roma i ser de les primeres d’espanya”.

Una de les tradicions — perdudes — de la Confraria de Minerva era el arreplegar per la poblacó “l’almoina de la seda”, aixi com blat, garrofes, vi i oli, aquets productes els rebia el clavari, amb anotació de pes i mida, “fins que reduit a metàlic, serveix  per a pagaments de cera i altres espesses que s’oferisquen, i a conclusió de l’any es forma un compter general per a presentar-ho en la dació de comptes”.

Seguint la información facilitada per Chabret en la seua obra, hem sabut la importancia que per a aquesta confraria tenia la collita de la seda, “doncs no es reduia Sals a la quantitat de cucs que cada veï entregava com almoina, sino que resultava de la llavor que repartia la mateixa confraria, i el mullidor es cuidava de totes les operacions fins entregar el producte liqid”. La mida de llavor d cucs que generalmentes repartia era d’un didal, i el color verd distinguia la que havia eixit de la entregada per la Confraria.

Les juntes de la Confraria es celebraven en el cor fins a 1671 en que fou concluida la capilla de la Comunió, sent la sacristia inmediata a ella lloc elegit per a les reunions.

En el segle XVII la confraria era propietaria de xicotets Camps plantats de morera, junt al Palencia, en la partida de la Travesa, un mayoral estava encarregat dels Camps per dos lliures valencianes a l’any; podia utilitzar el terreny, pero la fulla de la morera tenia que entregala a la confraria. D’aquella época “apareéis una data anual important de cuatre lliures i once sous, valor en renta de la colecta de les carabases, enigma que no podem descifrar per haver-se perdut tot rastre de tan singular almoina”.

Sant Vicent Ferrer

En el número onze del carrer Cavallers de la Nostra ciutat, existeix una antiga casona, exemple de moltes que existien en el Morvedre foral, de noble construcción, on la pedra de silleria i els arcs fan gala de la noblesa que es despren amb la sola contemplación de l’inmoble; la bona conservación i el Miracle de que encara es mantinga en peu es el gran mèrit del seu propietari al que hem d’agrair la seua aportación a la bona imatge que amb la seua manera de ser contribuyes d’alguna manera que es recorde que en aquell carrer vivien els cavalers en segles pasats. Doncs bé, aquesta casa del carrer Cavallers ocupa part de la Nostra atenci´en esta ocasió.

Guillem Ferrer, pare de San Vicent Ferrer, el 25 de desembre de 1349, poc abans de naixer el seu famos i sant fill va jurar com escrivà de la Cort el Regent. El pare de Sant Vicent, distinguit notari de València, va faltar a edad molt avançada, després d’haver assolit la més alta cumbre en la seua carrera profesional. Diu la tradición que, cel·lebrant Sant Vicent la misa devant el rei d’Aragó, el sant es va ficar a plorar, demanant el monarca la raó d’eixos plors, va obtener una desposta “en aquell momento entrava n una vida millor aquell que em va donar la vida”.

Na Constanza Miquel, mare de Sant Vicent Ferrer va estar en Morvedre i va habitar en la famosa casa del carrer Cavallers, mesos abans de que nasquera el “sant dels pobrellets”, es a dir a finals del 1349. En 1410 Sant Vicent va visitar la ciutat i amb el seu parlar va tranquilitzar els ànims i evitar l’alçament en armes dels de Morvedre en contra del governador de València.

En record de la presència en Morvedre de la mare del que seria PAtró del Regne de València, la Penya Esvaraora, va colocar el 14 de maig de 1969, en la façana de l’edifici, una placa de marbre que glosa en la llengua dels valencians, la feliç circunstancia ocorreguda en aquell lloc del vell Morvedre. Dita inscripción diu: “Aquesta casa es tradición que va servir de refugi y repos a la mare de Sant Vicent Ferrer mesos abans del naixement del gran taumaturg. La Penya Esvaradora per a memòria. MCMLVIII”.

Albert Llueca Juesas
President de l’Arxiu fotogràfic Llueca-Juesas