De llegenda (V): El tresor del «moro» i San Camilo

Escrito por Albert Llueca Juesas
Viernes, 17 Julio 2015 14:54

Que Sagunt tenia una important població pertanyent a la raça musulmana esta més que demostrat. La ciutat ha donat en moltes ocasions postres de una prolongada pervivencia musulmana com son les troballes i construccions en el propi castell, murs, pous, banys àrabs, etc, que ens recorden la vida del Montiber musulmà.

Morvedre, o millor dit Morbiter, durant el califat de Córdoba estava subset al wali de València, en la vila governava un representant del wali. Després de la revolución, quan Suleimán va pujar al tró destronant a Mohamed II. Morbiter va assolir la seua independència com regne fins l’any 12011 en el que el poder de València va passar a Abdelai, net d’Almanor. Era senior de Morvedre Abuisa Labum; en estreta relació política amb els regnes veïns amb els que mantenia alïances tant econòmiques com de defensa.

Morvedre era regne independent, com ho era Albarracín o Alpuente, estats xicotets sostinguts per la rivalitata entre ells i el respecte dels és grans.

Trobem als senyors de Morvedre intervenint en la política valenciai de ‘època quan era rei d’aquesta ciutat, Abdelmélic, fou destronat per Almamú de Toledo. Morvedre, Albarracín i Alpuente, així com la pròpia València i els Castells de Sogorb, Almenara i Jérica pagaven tributs al Cid en el Puig de Santa Maria, el governador de Morvedre vegent el perill que li venia damunt, va cedrir els seus estats a Abeneazi a Calvi d’una important suma de Diners i protecció. En juny de 1094 fa la seua entrada triunfal el Campeador a València; Morvedre no va tardar en caure, així el 24 de juny de 1098 dia de sant Joan Baptista, el Cid entrava en Morvedre. En aquest momento començava la història del Trevor del ‘moro’.

Degut a la difícil situación per la que atravesava Morvedre, les revoles, la nestabilitat política tnt interior com exterior; obligaren a Abuisa Labum a vendre els seus drets sobre Morvedre al senior d’Albarracín, aquest últim li va fer entregs d’una gran quantitat de Diners, monedes d’or i plata acunyades a nom de Hixem II. Els Diners eren custodiats per seu amo fins la inminente entrada del Cid a la vila. Es en aquell momento en que Abuisa Álbum oculta el seu Trevor no sense abans dibuixar un mapa de la seua situación en un tros de cuiro.

Abuisa Labum va fugir del castell al igual que molts altres dels seus seguidors. El Tresor amagat al peu de les muralles en un lloc secret, aguarda el regres del seu amo. En la seua fugida confia el seu secret als seus acompanyants quí poc a poc li donaria mort i s’apoderaria del mapa. Ablari va lograr amagar-se molt prop del port del Grau Vell de Morvedre on son embarcats els musulmans amb dstí al nord d’Àfrica. Ablariz va mantindre en el seu poder el tros de cuiro que va arrebatar a Abuisa Labum. Una nit en una de les seues eixides, el moro va secrestar a una xiqueta del poblat marítim i la va retindre durant diversos dies fugint amb ella dirección a Cullera, pel camí la xiqueta logra escapar comunicant els fets al nou gobernador de Morvedre.

Han passat varis anys, Ablariz es va unir a una partida de quinquis composada en la seua majoria per musulmans que es negaren a embarcar camí de l’Àfrica deixant sentida la seua pejada de la sueua estància en València.

En una de les accions d’Ablariz reconeix en una de les seus victimes a un natic amic de Morvedre, amb el que frmarà partida de pirates que actuara prop de Morvedre. Amb l’esperança de tornar a la vila i recuperar el treso composta de gran quantitat de mondes de Hixem II. La dona del seu amic, netejant l’obscura cova que lis servia d’amagatall va trobar per casualitat el mapa del Trevor comunican-se’l al seu home, aquest va donar mort a Ablari i li va llevar el mapa. Carrere d’ell i junt a la seua dona i el seu fill es translladaren a un lloc proper i denuncia als pirates al governador de Morvedre.

El nou posseidor del mapa, Nabut, se les prometía molt content de pensar que no sols el conexilla l’existència del Trevor. Un dia estante passejant per la falda del castell, per la senda dels lladres, fou asaltat per una partida de corsaris pagats per amics d’Albariz.

Han passat molts anys, els moros que queden en l’estat espanyol son acceptats fins la seua expulsió en 1591. Torna la pau a Morvedre, l’agricultura torna a ser important, els musulmans vuen en harmonia amb els cristinas. La dona i els dos fills de Nabut traten d’oblidar la violenta mort del seu espos i pare i comencen una nova vida.

La pau no hab´ria de durar molt de temps. Les ultimes paraules de Nabut van ser per a contar als seus fills l’història del Trevor del moro, després de la confessió els fills juren vengar la mort del seu pare. Un dia arriba a Morvedre un home amb la intenció d’instal·lar-se en la ciutat, va resultar ser descendent d’Ablari. Enterats de la seua arribada, els fills de Nabut, el van esperar una nit i li van donar mort. Enterada la mare del succes va traume el vell tros de mapa de cuiro i el va cremar.

El tresor del moro ha costat moltes vides. Si se sap on esta.

San Camilo

En el carrer de les Penyetes, en la zona antiga de la ciutat, enfront al jardí que tant amorossament ciuden els veïns, es conserva en el seu exterior una de les cases un retaule de ceràmica dedicat a San Camilo. No es sap quan i perque va ser instal·lat aquest retaule, el que si sabem es que el coloca el saguntí: Vicente Nuñez Villaplana, al que els veïns dedicaren un verset que diu així:

“A San Camilo el posaren
Un diumenge de matí
El so Vicent el de Nuñez
Per una micheta de ví”

Desconeixem els motius que van propiciar la colocació d’aquest retaule. San Camilo de Lelis va naixer en un poble de Nàpols el 25 de maig de 1550. Va començar una vida de penitència i fervor quan ja tenia vint-i-cinc anys. En 1582 va fundar una Congregació per a l’assistència de malalts. Va ser ordenat sacerdot en 1586. El Papa Sixte V va aprovar la COngregació en 1586. Va deixar  a la seua mort e l14 de juliol de 1614, establides quinze cases, vuit hospitals i contava amb més de dos-cents professors.

Albert Llueca Juesas
President de l’Arxiu fotogràfic Llueca-Juesas

 

 

SUCESOS

SALUD