La seua història arranca després de la conquesta de Jaime I, quan es decideix consagrar la mesquita musulmana i convertir-la en un temple cristià sota la advocación de l'Asunción de la Mare de Déu, però veient que la seua grandària era reduïda, es decideix derrocar-la i començar una Església nova, més gran, d'estil gòtic. Aquesta es comença a construir en 1334 (més concretament el 25 d'abril d'aquell any) i no queda finalitzada fins a l'any 1730. Santa María és, a dia d'avui, una del es icones més importants de la ciutat de Sagunt i de la comarca del Camp de Morvedre. Aquest edifici religios contempla Sagunt des de fa més de 680 anys.

Però un de les peces més importants en una esglèsia és el seu campanari. Com relaten les cròniques el dia 18 de maig de 2013 el campanar de l'església Arciprestal de Santa Maria de Sagunt va complir 100 anys, un segle observant al poble des dels seus 58 metres d'altura, deu dècades sent testimoni de molts fets històrics de la ciutat, testimoni també de celebracions de la vida dels seus veïns; batejos, noces, comunions i enterraments...

Durant aquest temps, les seues campanes han voltejat amb motiu de moltes festes i tradicions saguntines, i de molts esdeveniments de la vida civil, social i cultural.

Però encara que l'actual torre va a celebrar el seu primer centenari, el campanar de l'Església Arciprestal de Santa María de Sagunt té una llarga història fins a arribar al seu estat actual.
Els constructors tenien previst situar el campanar adossat a la nau de l'Evangeli, i amb aquest fi comença la construcció d'una torre octonal que seria el futur campanar, però aquest no arribaria mai a finalitzar-se en el temps que va durar la construcció de l'Església, ja que la seua altura va arribar solament fins a les seues voltes, sent el seu ús durant aquest temps per a poder passar a la part exterior d'aquestes voltes, per mitjà de l'escala de caragol que contenia aquesta torre.

Durant aquest període de temps, es construeix un campanar provisional, aproximadament a la meitat de la nau central, el qual es creu que va estar actiu durant 250 anys, i ja l'any 1702 es reprèn la construcció del campanar, aquesta vegada d'estil barroc, ja que durant tots aquests segles mai va arribar a acabar-se el campanar que tenien previst en començar l'Església.

Entrant ja en el període de la invasió francesa, en 1812 el campanar barroc va ser desmuntat pels francesos per a rebaixar la seua altura i així evitar les enfilades del castell, a més a causa dels bombardejos de l'època, el campanar va quedar en estat ruïnós, fins al punt que l'Ajuntament de Sagunt, després de la marxa d'aquests, celebra diverses sessions amb la finalitat de veure la solució més idònia per a poder solucionar aquest estat. Al principi es creu que la millor solució és la rehabilitació del campanar, però en vista del que anaven a costar les obres, entre 3.500 i 4.000 pessetes de l'època, es decideix ajornar aquesta rehabilitació, ja que a causa de la crisi agrària que es travessava, s'esperava poca participació ciutadana.

El campanar arriba a tal estat de ruïna, que representava un perill per a la població, per la qual cosa es pren la decisió, en un primer moment, de deixar de voltejar les campanes i de prohibir l'accés a l'Església per la portada que dóna a la calle Cavallers. Més tard també acorda l'Ajuntament tallar la circulació per aquest carrer, per la del Sagrari i per la plaça Major, manant desallotjar algunes cases pròximes pel perill en el qual estaven. També es decideix traslladar el mercat que es feia en aquesta plaça a una altra ubicació, i prohibir tots els sorolls que pogueren produir tremolors que perjudicaren al que quedava del campanar.

En vista de tot l'exposat, finalment, es pren la decisió de derrocar el campanar barroc en comptes de procedir a la seua restauració i en 1905 es comença a construir el que serà nou campanar.

El primer cos del campanar (l'única part de la construcció original que es conserva) és de pedra calcària blava saguntina, d'extremada duresa, i és en aqueixa part del campanar on es troba situada la làpida fundacional de l'inici de la construcció de l'Església. Aquesta làpida està escrita en lletres gòtiques, que traduïdes diuen el següent:

L'Any del Senyor de 1334, dilluns que era, 25 d'Abril, festa de Sant Marcos, regnant el Rei Alfonso, per la gràcia de Déu, Rei d'Aragó, i presidint l'Església Valentina el Reverend Pare D. Ramón, Bisbe, es va donar principi a aquesta Església, a honra i glòria de la venerada Mare de Déu, a la qual es dedica, sent el seu rector el venerable Ramón Ferrer, canonge de València, el qual va col·locar la primera pedra. Descansen en pau els benefactors d'aquesta Església. Estimen. Estimen.

En 1911 el campanar estava construït fins a on es troba el rellotge actual, acabant-se l'obra en 1913. La seua altura és de 58 metres aproximadament i compta amb 235 graons, sent la seua imatge final tal com la podem contemplar avui dia.

L'actual campanar de l'església de Santa Maria o també cridat el Campanar de la Vila de Sagunt és d'estil neogòtic, utilitzant per a la seua construcció diferents materials, com la rajola vista roja, la pedra blanca (en els finestrals apuntats, cornises, cantonades i rematades) i la forja, material amb el qual va ser rematat en 1913, gràcies a un forjat de ferro fabricat i regalat per la Siderúrgia d'Alts Forns del Mediterràni. Aquesta rematada de ferro està preparat per a acollir la campana de les hores, que no obstant açò no es va arribar a col·locar malgrat que encara existeix l'estructura que ho aguantava en el lloc. El seu lloc en l'actualitat ho ocupa la campana del "cimboriet", una campana que data de l'any 1768 el so del qual és el que més coneix la població de Sagunt, ja que és amb aquesta campana amb la qual es donen els tocs per a les misses diàries i dominicals.

Les altres campanes de la torre pengen de les finestres de la sala del campanar, un rectangle de 17´40 metres quadrats, que acull a les 8 campanes amb què explica en l'actualitat la torre. D'aquestes, sis campanes són de bronze (4 grans -construïdes en 1948- i 2 xicotetes), que llancen el seu vol en els grans esdeveniments religiosos; i dos de fusta (matarques), que sonen durant la Setmana Santa Saguntina, sent una d'elles més antiga que la pròpia torre (de 1860).

Albert Llueca Juesas
President de l’Arxiu fotogràfic Llueca-Juesas